El 19 d’abril vam saber que eres una nena. Aquell mateix dia vam triar el teu nom.
Hi ha gent que té molt clars els noms que posarà als seus fills i quan arriba el moment els posa. Per altra banda, conec moltes dones (les dones parlen més d’aquestes coses) que tota la vida han tingut clara la seva llista de noms però a l’hora de la veritat posen uns noms inesperats, nous, que han sorgit en aquell moment . És el meu cas.
El teu germà es diu Guim. Hi ha un noi al poble que se’n diu. Pensant noms va sorgir i el teu pare i jo vam coincidir. Mira que havia fet llista de noms, que havíem parlat vegades de noms que ens agradaven amb les meves amigues (segons l’Hono unes 30.000) i mai havia citat aquest nom. Ara no podria ser cap altre, és el seu i li escau molt, trobo.
Una companya de feina que va tenir uns bessons un parell d’anys més tard que jo també li va posar Guim a un dels dos. Em va dir: – és que trobo que és nom de bona persona: de nen simpàtic, d’adolescent pacífic i de vell entrenyable. Alguna cosa així em va dir . Em va fer gràcia. Realment el nom t’ha d’aportar bones connotacions.
Jo et volia posar Bet. L’Oriol (el meu contrapunt de peus a terra), va trobar que el pack “Guim i Bet” era = som hippies-progres i que li sonava a títol de conte “El Guim i la Bet van al zoo” (vaig pensar que tenia una mica de raó). Ell volia posar un nom “normal” per contrarestar. La veritat és que posteriorment he estat analitzant que hi ha bastants germans en els que el gran té un nom més “original”, diferent i el segon té un nom més clàssic o fins i tot el del pare, la mare o l’avi. Som més grans? Ja no ens creiem tan diferents?
L’Oriol em va proposar “Anna”. És un nom que sempre m’ha agradat. L’associo a dos cosines que m’estimo molt i també a la meva teoria de “Les Annes són guapes”. Segur que sou capaços de trobar exepcions (potser ho será la meva) però jo crec que el gran gruix d’Annes són guapes.
Després d’anys de fer de mestra sembla que puguis anar associant noms a caràcters o maneres de fer concretes. No en faré un llistat perquè no és ciència certa i podria ficar la pota però segur que tots vosaltres associeu determinats noms a gent simpática, moguda, amb mal carácter, llesta, creativa…
M’agrada que sigui capicua i que tingui les “nn” catalanes.
Em feia dubtar el fet que posar-te un nom aparentment més comú que el del teu germà, que relaciono amb més gent que conec, però d’Annes petites n’hi ha poques, almenys a Viladrau no n’hi ha cap. Crec que amb les meves armes femenines hagués aconseguit posar-te Bet o el nom que hagués volgut, però em feia il.lusió que el teu nom ens agradés a tots dos, sobretot quan aquell 19 d’abril vaig veure la cara il.luminada del teu pare en saber que eres una nena.
Un dia, el Guim jugava amb unes peces de construcció. Jo l’havia ajudat a construir una casa. Havíem fet sofà, tele, llits, taula i cadires, dutxa ….els habitants de la super equipada mansió eren un nen i una nena com de lego. Jo li vaig demanar:
– – Quin nom els posem a aquest nens?
– – Com nosaltres – va respondre.
(Jo vaig pensar que “com nosaltres” era “Guim i Paula”)
– – Guim i Anna – va afegir.
Així que des d’aquell dia va existir el “Guim i Anna” i vaig pensar que lligava bé i sonava bonic.
T’esperem, Anna, a la teva casa de veritat.
paraulespetites.wordpress.com 