4

Et vas fer esperar i no va ser una hora gens curta, va ser una nit sencera,  però va ser bonica i, sobretot, ja ets aquí.

Potser et feies esperar per fer –ho bonic. Vas fer quadrar les dates a la perfecció. El teu germà va néixer el 4-6-2009 i tu vas decidir fer-ho el 4-10-2013 així que us porteu 4 anys i 4 mesos. Potser t’agradaran el números i les matemàtiques. Potser seras una tarotista que fa cartes astrals i dóna significat a la numerologia.

Potser simplement seras tranquil.la i passota d’aquelles que mai té pressa.

Era un dia que li anava bé a tothom tenint el compte feines i compromisos. Potser pensaras sempre en fer feliços als altres i seras altruista i bona.

Potser volies crear molta expectativa i t’agradarà ser el centre d’atenció i seràs extrovertida. Potser tenies por a allò desconegut i seras prudent i tímida.

La qüestió és que siguis com siguis, des del segon zero em vaig sentir molt connectada a tu, et vaig sentir meva, nostra. Et vaig treure amb les meves pròpies mans de dins meu per dur-te a fora, amb nosaltres, a dins de les nostres vides.

Siguis com siguis la meva estima serà incondicional i intentaré protegir-te i anar-te deixant anar també quan calgui.

I tant que el 4 té sentit per nosaltres! Ara som 4: l’Oriol, la Paula, el Guim i l’Anna. Els nostres noms, les nostres 4 paraules petites. Les que diré més cops a la vida i segur que les diré de mil maneres: fluixet per despertar-vos, les cridaré quan m’enfadi, amb tendresa per mimar-vos, amb alegria quan us retrobi i amb mil matisos més.

Benvinguda Anna (amb alegria)!

Read Full Post »

que sigui una hora ben curta!

 

 

Ja fa una semana que he  sortit de comptes. Entre que m’havien enganyat dient que el segon acostuma a sortir abans, la meva propia impaciència i la que es genera al meu voltant, aquesta espera està sent llargueta.

D’ aquesta  setmana m ‘han dit que no passa. He decidit prendre’m-ho amb calma i disfrutar d’aquests dies i així ho faig. Potser em convertiré amb la partera més sàvia de frases populars, mites i consells.

En això de l’embaràs tothom s’atreveix a dir-hi la seva:

–          – Fas cara de nena (lo qual vol dir “estàs lletgeta”)

–          – Ho sabia que estaves embarassada! En feies tota la cara!

En un intèrval de 5 minuts et trobes amb aquests dos comentaris:

–         –  Doncs deu n’hi do la panxa que fas per estar de 5 mesos!

–          – Doncs trobo que no fas gens de panxa per estar de 5 mesos!

Però la saviesa popular al voltant del part és la més rica.

Fa uns 18 dies que cada dia algú m’ha dit:

–          – Avui sí, fas cara de parir.

–          – Avui sí que ja has canviat la cara.

–          – Ui sí, ara ja sí, de demà no passes.

I passo i passo i ja he canviat de mes i tot.

Els llavis i l’alçada de la panxa es veu que són uns grans indicadors de part imminent:

–         –  Ara sí que t’han canviat els llavis!

–         –  Ja tens els llavis de parir!

–          – Avui sí que et veig la panxa més baixa.

–          – Encara està molt amunt aquesta panxa!

Van passant els dies i al ser un poble petit tothom està al cas. Cada matí i cada tarda vaig a portar al meu fill a l’escola desmentint el part. Algun dia que hi han anat les  àvies s’ha creat un moment d’expectació.

He rebut múltiples vegades els consells per posar-te de part:

–          – Has d’anar a caminar!

–          – Has de baixar escales!

–          – Has de menjar gerds!

–          – Diuen que si practiques sexe…

He anat a collir mores, bolets i ho he fet tot, alguna cosa amb força dificultat, i aquí segueixo.

Aquests últims dies ja ningú s’atreveix a dir-me gaire que faig cara de parir, les frases més aviat van per:

–         –  Què aquesta nena no vol sortir!

–          – Què aquesta nena està molt bé aquí dins!

–          – Què aquesta nena sortirà amb la comunió feta!

O ja per animar-me:

–          – Tranquil.la que no n’hi ha cap que es quedi a dins!

Ho començo a dubtar….

La veritat és que tot i que cada dia sento les mateixes paraules i responc les mateixes preguntes, em sento molt acompanyada en l’espera i noto que la gent s’interessa per mi. També molts cops la despedida és:

–          – Bueno, si no ens veiem, com diuen les iaies, que sigui una hora ben curta!

Jo crec que he tornat a veure vàries vegades a tothom que m’ha dit “si ja no ens veiem”! però s’agraeixen els bons desitjos.

Curada d’espants, no em creuré el mite de “el segon, ja veuràs és molt més fácil!” per si de cas.

Read Full Post »