Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2014

donar de mamar

Avui he començat l’operació “Destete”. D’ aquí  15 dies torno a treballar i els meus pits vindran amb mi així que l’Anna haurà d’alimentar-se amb biberons.

Després de l’inicial rebuig d’ahir, avui sembla que ja s’hi ha començat a agafar. Sort! Perquè feia cosa veure-la plorar tan desesperada.

El destete, en el meu cas, em fa una mica de pena perquè penso que ja mai més donaré el pit. Ho trobo bonic i intentaré “disfrutar” les últimes (anava a dir “mamades”, però sona fataaal) vegades.

He de confessar, però, que les ganes de beure lliurement, les ganes d’anar a sopar fora sense mirar el rellotge i les ganes de fer alguna escapada romàntica amb l’Oriol, quasi poden més.

Així doncs, des de les acaballes de la meva experiència en el món de la lactància, vull fer un post a “modu” de recull i reflexions.

Vaig donar de mamar al Guim sis mesos i a l’Anna n’hi hauré donat quatre ja que la baixa maternal ja no és el “chollu” que vaig tenir el primer cop.

Fent un càlcul ràpid cada dia dono de mamar una mitjana de 6 vegades, així que una semana ho faig 42 vegades. Cada mes 168. Si he donat de mamar deu mesos en total vol dir que he donat de mamar unes 1680 vegades. No està mal.

No sóc una persona especialment  pudorosa així que de seguida vaig veure que havia de donar de mamar “donde se prestara” si volia seguir fent una vida normal, anant a llocs, sopant amb gent … Amb el primer fill encara podries combinar-t’ho però amb el segon et pilla on sigui. Quan l’Anna tenia 20 dies  el Guim va pujar en uns ponis. De repent vaig mirar a la nena (amb el cordó umbilical encara tendre) respirant el “rebufido” del poni a coll meu i ja vaig veure que la cosa seria més  “todoterreno”.

 Doncs  deu mesos de la meva vida he ensenyat els pits sense pudor a dones, homes, parents, amics i estranys, tot i que d’aquí poc estaré buscant un bikini que no sigui massa escotat.

El meu cunyat Manel va conèixer a la meva germana quan el Guim tenia un mes, en ple periode de lactància, la nostra primera presentació va ser amb un pit fora. Jo crec que veia més els meus pits que els de la meva propia germana!

En fi, que deu mesos i poc pudor donen per molt i m’ha fet gràcia fer una llista dels llocs i davant la gent que he donat de mamar:

          Hospital amb visites vàries

          Casa meva i cases de quasi tothom que conec (si cal a duo i supervisant la instal.lada de telèfon dels de Vodafone Eh Marta?)

          Al cotxe (en una cua a l’autopista, en un pàrquing, aparcat al carrer)

          A l’interior de tots els bars del poble (Anna(hivern)

          A l’exterior de tots els bars del poble (Guim (estiu))

          A restaurants i terrasses de la Provença Francesa

          A la gespa de la piscina

          A la platja (estiu i hivern)

          A la riera de Viladrau

          A l’ermita de l’Erola

          Dins un taxi en marxa

          A diferents bars, restaurants i terrasses de Barcelona

          A diferents bars empordanesos

          A diferents restaurants i bars osonencs: Vic, Torelló, Balenyà, Sant Julià…

          Dins el cotxe mentre el cotxe estaba enfilat a la bàscula de pesar la llenya (Com que el senyor havia pesat el cotxe sense llenya amb mi a dins hii vaig haver de tornar a pujar perquè pesés el cotxe ple de llenya també amb mi a dins).

          Al parc: al banc del parc, creuant caminant el parc perquè el Guim em reclamava …

          A l’arrossada popular de la festa major a la plaça major

          Al tanatori rodejada de gent diversa

          Al cementiri de Montjuïc: Quina paradoxa de la vida donar de mamar en un cementiri: uns arriben i uns se’n van…

          Al despatx de la directora de l’escola amb l’entrada desconcertada d’un regidor de l’ajuntament.

          Al despatx de la directora de l’escola amb l’entrada desconcertada d’un treballador de “manteniment”.

I segur que me’n deixo ….

Anuncis

Read Full Post »

Nosaltres acostumem a comprar la carn, des de fa un any aproximadament, a una petita carnisseria de Vic.

L’altre dia anàvem  amb l’Oriol per Vic i quan jo ja em dirigia a la petita carnisseria em diu:

          Avui canviem de lloc. No vull ser d’aquells que  als 75 anys  diu: “Nosaltres fa 40 anys que comprem aquí la carn”. Està bé anar variant.

Vaig pensar que tenia raó. Perquè no provar coses noves.

Hem descobert coses que ens han agradat com unes hamburgueses amb brie i certes delicatessen que ofereix el nou establiment.

Sembla una tonteria però m’ha fet reflexionar. Està bé ser fidel?

Es pot ser fidel a tantes coses! Fidel a la parella, als amics, al bar on anem a esmorzar, a la carnisseria, la peixeteria, el súper, a la pelu, a la marca del puré de patates, a la del detergent de la roba, al mecànic on portem el cotxe, fidel per sempre a l’empresa  on treballem…

Suposo que el fet de ser fidels ens fa sentir a gust i segurs.

Fa pocs dies no sé de què parlàvem amb el Guim de que no havia explicat alguna cosa al cole i li vaig preguntar:

          Guim que et fa vergonya la Marina (que és la seva mestra)?

La resposta em va encantar:

          Com vols que em faci vergonya! La Marina és   meva i les coses meves no em fan vergonya.

La seva mestra és coneguda i li dóna seguretat. Igual que als grans ens reconforta que el cambrer del bar de cada dia  ens faci el cafè com ens agrada i ens porti la mida de bocata que ens volem menjar o que a al pelu ja tinguin anotat el color exacte del nostre tint (en aquest tema voto per la fidelitat)…

Ser infidels, canviar, trencar, arriscar segurament ens fara més experts i savis. Clar que la infidelitat ens pot portar a ser una fidels extrems: les hamburgueses de brie les compro a aquí, però els fuets són més bons allà, la fruita la tenen més bona aquí, però la verdura de la parada …

És un dilema:

          Quan una cosa ens agrada perquè canviar?

          Potser ens estem perdent alguna cosa millor? Si no ho provem no ho sabrem.

Suposo que la resposta és trobar un equilibri que ens permeti saborejar la sensació agradable de les coses conegudes però no deixar de provar, de descobrir.

L’Oriol i jo, cosa rara, no dormim sempre al mateix costat del llit, passem temporades i anem variant. No ho parlem, sorgeix de manera natural sense adonar-nos-en. És curiós.

Suposo que de moment volem ser-nos fidels un a al’altre. L’Oriol  em dóna la sensació agradable de “lo meu”, com diu el Guim i m’agrada com és i tot el que m’ofereix; així que busquem la varietat en coses tant tontes com el costat del llit o les hamburgueses.

Read Full Post »