Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/01/2014

Nosaltres acostumem a comprar la carn, des de fa un any aproximadament, a una petita carnisseria de Vic.

L’altre dia anàvem  amb l’Oriol per Vic i quan jo ja em dirigia a la petita carnisseria em diu:

          Avui canviem de lloc. No vull ser d’aquells que  als 75 anys  diu: “Nosaltres fa 40 anys que comprem aquí la carn”. Està bé anar variant.

Vaig pensar que tenia raó. Perquè no provar coses noves.

Hem descobert coses que ens han agradat com unes hamburgueses amb brie i certes delicatessen que ofereix el nou establiment.

Sembla una tonteria però m’ha fet reflexionar. Està bé ser fidel?

Es pot ser fidel a tantes coses! Fidel a la parella, als amics, al bar on anem a esmorzar, a la carnisseria, la peixeteria, el súper, a la pelu, a la marca del puré de patates, a la del detergent de la roba, al mecànic on portem el cotxe, fidel per sempre a l’empresa  on treballem…

Suposo que el fet de ser fidels ens fa sentir a gust i segurs.

Fa pocs dies no sé de què parlàvem amb el Guim de que no havia explicat alguna cosa al cole i li vaig preguntar:

          Guim que et fa vergonya la Marina (que és la seva mestra)?

La resposta em va encantar:

          Com vols que em faci vergonya! La Marina és   meva i les coses meves no em fan vergonya.

La seva mestra és coneguda i li dóna seguretat. Igual que als grans ens reconforta que el cambrer del bar de cada dia  ens faci el cafè com ens agrada i ens porti la mida de bocata que ens volem menjar o que a al pelu ja tinguin anotat el color exacte del nostre tint (en aquest tema voto per la fidelitat)…

Ser infidels, canviar, trencar, arriscar segurament ens fara més experts i savis. Clar que la infidelitat ens pot portar a ser una fidels extrems: les hamburgueses de brie les compro a aquí, però els fuets són més bons allà, la fruita la tenen més bona aquí, però la verdura de la parada …

És un dilema:

          Quan una cosa ens agrada perquè canviar?

          Potser ens estem perdent alguna cosa millor? Si no ho provem no ho sabrem.

Suposo que la resposta és trobar un equilibri que ens permeti saborejar la sensació agradable de les coses conegudes però no deixar de provar, de descobrir.

L’Oriol i jo, cosa rara, no dormim sempre al mateix costat del llit, passem temporades i anem variant. No ho parlem, sorgeix de manera natural sense adonar-nos-en. És curiós.

Suposo que de moment volem ser-nos fidels un a al’altre. L’Oriol  em dóna la sensació agradable de “lo meu”, com diu el Guim i m’agrada com és i tot el que m’ofereix; així que busquem la varietat en coses tant tontes com el costat del llit o les hamburgueses.

Read Full Post »