Aquest any m’estreno com a cap d’estudis a l’escola. Aquest càrrec m’ha ensenyat a veure les coses des de l’altra banda, amb un altre prisma.
Quan ets tutor d’un grup et centres sobretot en el teu dia a dia, en els teus nens i en el teu cicle. Sovint desconeixes coses que es fan als cursos que tens per sobre o per sota. Ja vas prou de cul per parar-te a passejar pels passadissos d’altres cicles, per interessar-te per les lectures que fan o el projecte que treballen. I, encara menys, et pares a demanar a l’Equip directiu si van gaire atabalats o a valorar la feina que fan (que sovint és invisible als ulls).
Des d’aquí m’agradaria donar les gràcies (amb retard) a tots els equips directius de les escoles on he treballat. No és feina fàcil i sovint tampoc és agraïda ni agradable. Em recordo a mi mateixa queixant-me de que la directora del centre em feia el reforç i que molts cops no venia a fer-lo i el meu grup el perdia. Clar que molts cops no venia! No podia! Els imprevistos en una escola són constants. La meva feina i la de les de les meves companyes d’equip és “apagar focs” (un mestre que està malalt i s’ha de muntar la substituació, atendre als de la brigada de l’ajuntament, a uns pares que volen comentar una cosa, anar a una reunió que ha convocat la inspectora de zona, intentar mediar en els conflictes, contestar el telèfon que treu fum, fer papeleo i més papeleo…) i quedar-nos a fer més hores per poder tirar endavant la que hauria de ser la nostra feina oficial. Fins que no hi ets no ho saps. No t’arribes a fer el càrrec de les dimensions que té el funcionament d’un centre. Això segurament es pot generalitzar a qualsevol empresa. Conèixer les dues bandes és bo per tenir empatia amb totes les parts. A més, des de que sóc mare també entenc més als pares i des de que tinc fills, comprenc més alguns aspectes dels nens.
Tot plegat m’ha fet reflexionar bastant. Crec que, en general, anem una mica cadascú a la nostra. Falta empatia amb els altres, companyerisme i generositat.
Cada vegada dóno més importància a agraïr les coses, a valorar la feina dels altres, a felicitar a la gent, a mostrar interès per la vida de tothom.
Últimament m’he proposat fer-ho més i he vist que realment la gent ho agraeix. No em puc ni imaginar el bon “rotllu” que es respiraria a totes les feines, les cases … si tothom ho provés de fer més.
No tinc la recepta de res, ni sóc un exemple perquè dec molts “com estàs?”, “M’encanta això que has fet!” o “gràcies” , però intentaré, simplement, fer-ho una miqueta més.
paraulespetites.wordpress.com 