Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2014

crear en equip

L’ofici de mestra, com tots, es va aprenent al llarg dels anys i aquest aprenentatge no té fi. Vas adquirint estratègies que et funcionen i quan les tens ben interioritzades topes amb un grup o un alumne amb el que no et serveix; i has de tornar a reinventar i crear de nou. Apliques unes metodologies en les que creus, però llavors, vas a un curset que t’obre els ulls i et fa replantejar-te les coses. Canvies d’escola i adoptes nous recursos que no coneixies i els nens cada dia t’ensenyen coses noves i t’obliguen a estar activa i flexible al canvi. Aquest aprenentatge constant és un al·licient fantàstic.
Darrerament les meves experiències i formacions m’han portat a defensar a capa i espasa dos coses en les que no crec que deixi de creure mai.
La primera és el treball en equip. A la meva escola fem treball cooperatiu. Dins els grups classe hi ha equips formats de 4 o 5 alumnes que treballen junts en determinades activitats. Tenen una càrrecs (coordinador, moderador,secretari, material) que van rotant, un quadern de l’equip en el que es registren, entre altres coses, els compromisos que adquireix cadascú amb el seu equip. Els nens es responsabilitzen encara més de la seva feina si els que l’esperen són els seus companys. I , sobretot, quatre persones sempre en saben més que una. Ja no cal parlar dels valors del respecte, l’ajuda als altres ….que es treballen a partir d’aquí. Crec que és una gran cosa entrenar als nens a treballar en equip ja que és una cosa que segur que hauran de fer al llarg de la vida.
La segona és la creativitat. Ja fa temps en un post us vaig parlar del Ken Robinson y el seu “la escuela mata la creatividad”. Aquí us deixo el link perquè si algú no ho ha vist val molt la pena.


La veritat és que sí que crec que l’escola deixa poc espai i poc temps a la creativitat. Sovint l’horari ens marca uns tempos que no admeten el temps necessari per dur a terme una creació. Quan un alumne està engrescat i motivat fent una cosa li donem pressa o li aparquem fins al dimecres següent que torna a tocar fer allò.
Per altra banda, és fàcil veure 25 nens d’una classe sortint amb una tapa d’àlbum exacte, una manualitat exacta ….Crec que són poques les ocasions que un nen té a l’escola per dur a terme la seva creació tal com desitja.
Aquest curs faig dos tallers a cicle mitjà (8-9 anys). Un de teatre en castellà i un de plàstica. Em vaig proposar com a objectiu principal que treballessin en grup i que hi tingués lloc la creativitat ( a part de la llengua castellana i la tècnica del paper maixé).
En el taller de plàstica cada grup de 5 o 6 nens (barrejats de dos cursos) havia de crear un planeta imaginari. M’ha encantat veure com es posaven d’acord amb el nom del planeta, com decidien els colors, els habitants …..com feien petits volcans amb plastilina que expulsaven “xuxes” i animalets exòtics. Han estat molt motivats i estaven orgullosos del resultat final.

20141024_161235

En el taller de teatre els vaig donar l’inici d’una història, un plantejament inventat per mi. cada nen sol va escriure com seguiria ell la història. Les vam llegir totes i vam anar dient què ns agradava més de cada una. entre tots vam anar construint la història conjunta agafant alguna cosa de la història de cada nen. Jo li vaig acabar de donar forma i vam triar el títol entre tots fent servir una tècnica de treball cooperatiu.
Ha estat increïble la motivació d’aquest grup de teatre. Venien cada setmana amb idees per afegir i amb elements de disfresses o material per construir complements. S’han après el paper i s’han atrevit a afegir matisos propis. Es sentien l’obra seva.
Ahir vam fer l’obra. Ho van fer molt bé, sobretot quan una nena es va saltar tres o quatre intervencions de cop i la narradora va saber adaptar-se a l’error i tirar endavant enganxant el fil i els nens que havien de parlar i no ho podien fer no van delatar a ningú. Cap actor es va parar, se’n van sortir sense que el públic ho notés. Se’n van sortir JUNTS.

20141029_092857
He comprovat, de nou, que un grup de nens amb marge de  creativitat pot arribar molt lluny.

Anuncis

Read Full Post »

IMG-20141004-WA0011

Avui has fet un any! És increïble “lo” ràpid que ha passat.
Ara em llegia el post que vaig escriure quan vas néixer en el que parlo de que no sé com seràs i realment és fort com en un any has començat a definir el teu caràcter. Ara puc dir moltes coses de tu. Sé que al llarg de tota la vida creixem, canviem, ens “moldegem” però hi ha coses que semblen definir-se ben d’hora.
Et començo a conèixer i sé que t’agrada adormir-te tapant-te la cara amb el llençol, que t’agrada molt menjar i no perdones cullerada. Que trobes avorrida l’alimentació de “bebé”: mai vas poder amb “mi primer Danone” perquè et mola menjar peix, galetes, gelats, cigrons i truita i empanadilles. Que mai t’ha interessat una sola joguina infantil perquè el que t’atrau són els endolls, els “mandus” de la tele, el ratolí de l’ordinador, les rodes, les fitxes del parxís imantades (com a aliment), el rentaplats, la nevera i l’aigua.
Sé que ets atrevida, que no calibres el perill. Ho explores tot sense por. Això ens té sorpresos perquè els altres som més reflexius i prudents. De moment tu la prudència te la passes bastant pel forro. Et reivindicativa i escandalosa. Crides, rondines, “parles” i rius amb la mateixa intsensitat. Ets una dona d’acció.  Et veig forta i això m’agrada,
Ets simpàtica, t’adaptes bastant a tot i vols anar amb tothom. És fàcil fer-te riure i és fàcil que ens facis riure.
Ets “bastorra” i acabes la teva jornada amb una samarreta plena de babes i restes de galeta i uns pantalons enfangats. Ara mateix em sembla impossible que siguis una nena fina, que vol posar-se vestits roses i lluïr unes cuetes perfectes. Però qui sap…
L’abuelo diu que ets molt vital i així és. Ara dorms, plàcida, amb la cara mig tapada. Dormiràs moltes hores del “tirón” per agafar forces per seguir explorant el món amb tanta intensitat i per deixar descansar als teus pares, que també necessiten agafar forces per perseguir-te i salvar-te constantment d’un accident domèstic o una perillosa caiguda.
Avui li he dit al teu germà Guim: – Com és l’Anna?
I m’ha dit: – perillosa.
Anna, tranquil.la que vetllarem per la teva integritat mentre tu descobreixes el món.
T’estimo molt Nusquerri. Felicitats! i que aquest segon any de vida el visquis tan apassionadament com el primer.

Read Full Post »