L’Anna (al seu any i pico) és dona de poques paraules. Prefereix passar directament a l’acció. Utilitza les paraules quan vol molt una cosa.
L’altre dia, per exemple, volia molt rentar-se les dents( la seva insistència per rentar-se les dents és pesadíssima), i va cridar:
– Pasta! (ja que jo intentava escatimar-li la pasta en la seva tercera rentada de dents).
La primera paraula que va pronunciar va ser CACA (és lleig dir “caca” abans que” mama” però va ser així) seguida de APA (aigua).
Dilluns insistia: APA! APA!
Jo no veia aigua a l’estanteria que m’assenyalava sense parar, indignada de la meva incomprensió. Vaig necessitar uns minuts per descobrir el que volia:
APA no era “aigua”, era “ipad”!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Telaaaa!
La seva dependència de l’ipad em va acabar d’amoinar quan es va fer, molt contenta dient “APA”, amb els papers del cotxe que presenten una funda semblant a la de l’ipad.
Estem fatal