L’Anna és una tronera i mai té ganes d’anar a dormir. Últimament, tenim un recurs familiar que ens dóna uns bons resultats; es tracta de “compinchar-nos” amb el Guim. A ell li agrada tenir un paper important i l’Anna com a bona germana petita té una gran admiració pel germà gran. Així que diem:
– Guim i Anna a dormir!
I el Guim fa veure que hi va. Nosaltres deixem a l’Anna al seu llit (al que es dirigeix conforme) i el Guim se’n va de puntetes a la sala content de l’èxit de l’operació que li permet una estona extra de tele, contes, jocs o ipad amb els seus pares i, el que és millor, sense la seva germana.
Avui quan he iniciat l’operació “Anna al catre” i he dit:
– Guim i Anna a dormir!
He guinyat l’ull al Guim en senyal de “compinchada”. Ell, confús m’ha dit:
– Però és de broma o de veritat?
Jo li he explicat que quan es guinya l’ull (m’he estalviat explicar que pot ser una arma de seducció) vol dir que “és broma” i ell ha arribat a la següent conclusió:
– Ah vale! i si m’ho dius amb els dos ulls tancats vol dir a dormir de veritat no?