Les vaques sagrades

Aquest curs tinc el plaer de fer medi (les nostres “Naturals” i “Socials”) a un grup de nens de segon de primària juntament amb la seva tutora. A l’escola treballem per projectes. El primer trimestre sempre treballem el projecte del nom de la classe que va relacionat amb el tema del curs que treballem a l’escola.
El curs 15-16 el tema és “Els monuments del món” i els nens de segon han triat ser la classe del “Taj Mahal”.
Em va encantar poder assistir a la primera pluja d’idees de coses que sabien sobre el Taj Mahal i la Índia. Ja n’havien vist alguna fotografia i algun nen ja n’havia parlar a casa i tenia “datus” sobre el tema.
El G., que va venir amb la lonely planet de la Índia marcada amb post-it fluorescents a pàgines importants, va explicar a la resta que el Taj Mahal era una tomba que havia fet un príncep per a la seva dona quan es va morir.
El cadàver de la princesa va crear molt interès:
– I com deu estar el cos de la princesa ara? tot desfet? volia saber el B.
– No, els ossos es conserven- va dir l’I.
– I de què es va morir la princesa? demanava l’U.
– Crec que de “veia” (vella) – va dir en G.
Jo no he pogut evitar buscar la història de la princesa i sé que la Mumtaz Mahal va morir en el part del seu catorzè fill, a veure si la seva curiositat també els porta a voler saber la història al detall.
El tema “hit” de la conversa, però, va ser al voltant de les vaques índies.
L’I., que és una lonely planet ell mateix, ens va explicar que les vaques a la Índia són sagrades.
Quan la mestra li va demanar:
– Què vol dir que són sagrades?
Ell ens va dir que no se les podia matar i que les cuidaven molt bé.
A l’U. tot aquest tema el va deixar flipat i va crear un debat aferrissat:
– Però si la vaca és teva i la vols matar no pots?
– No, et porten a la presó- va respondre l’I.
– Però si tens una vaca i estàs mort de gana no la pots matar i fer-te quatre bistecs? (sí, sí, va dir fer-te quatre bistecs)- va insistir l’U.
– No, et fiquen a la presó perquè és una llei- va respondre convençut l’I.
L’imaginació de l’U ja viatjava més enllà:
– I si et portes la vaca de la Índia a Sant Julià i la mates aquí?
L’I ja trontollava una mica però té arguments per a tot:
– Crec que et poden venir a buscar perquè la vaca és índia.
– I si estàs a la Índia i et fas portar una vaca de Sant Julià te la pots menjar no?
Ja no recordo com va seguir la conversa exactament perquè va ser eterna i fantàstica. L’entusiame infantil en estat pur.
A veure com avança el projecte, potser al final haurem de fer venir un advocat per aclarir dubtes legals.

Read Full Post »

personatges d’estiu

Aquest estiu l’he omplert de tardes llargues de piscina, de converses amb gust de cervesa i de nens jugant al jardí. També d’aigua salada i cases blanques, de nits amb l’Oriol parlant sense rellotge i paradisos petits. De paelles i família i de sopars amb amics . De balls a altes hores i d’eufòria col.lectiva. D’aniversaris, caminades, estones al riu i d’agradable lectura.
Aquest estiu he escrit poc, per no dir gens, però he llegit molt.
L’espera a l’aeroport de Vigo es va fer més amena gràcies a (la companyia i ) la Tina i els seus quatre fills, la Berta, el Martí, la Cèlia i el Roger, que m’explicaven durant “Un any i mig” les seves històries.
Les migdiades de la meva filla al juliol les recordo ocupada amb l’ Ília, l’Anna, la Bet i la Vilma de “39+1”.
La Rachel i la Megan fóra o dins del tren em van fer neguitejar i patir fins finals de mes.
Els Cristófols de “maletes perdudes” van viatjar a la meva maleta fins a Menorca i em van fer recórrer Europa sobre un camió de mudances.
Els contes curts dels personatges anònims del Sergi Pàmies de “Si te comes un limón sin hacer muecas” em van fascinar tant que encara hi dóno voltes.
L’Iris, la Crista, la Harried, l’ Inga, la Rosamarie, la Bertha i l’Anna em van fer viure amb nostàlgia dins una casa de camp alemanya, amb molts arbres i flors i històries passionals.
I els darrers dies d’estiu he descobert la poesia de la Sonia Moll amb el bonic regal d’aniversari de “I Déu en algun lloc” que em van fer la Bolis i el Manel. Us deixaré amb el segon poema del llibre que, almenys a mi m’impacta enormement:
RETORNS
La mare cau.
Recules al ventre.
Desneixes sola.
Ara estic atrapada llegint el seu blog “La vida té vida pròpia” que us recomano moooolt per la sensibilitat gegant amb la que escriu i t’arriba.
Doncs res, que tots aquest personatges i històries també m’han acompanyat i, de tant en tant, els enyoro i m’agradaria rellegir-ne algun trosset alhora que revisc alguna estoneta d’aquest estiu plaent.
I us deixo que vaig a llegir un regal de l’Oriol “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra”, l’Allan, un llibre que se’m va escapar a mi en el seu moment i que em sembla fantàstic per agafar energia.

Read Full Post »