Aquest curs tinc el plaer de fer medi (les nostres “Naturals” i “Socials”) a un grup de nens de segon de primària juntament amb la seva tutora. A l’escola treballem per projectes. El primer trimestre sempre treballem el projecte del nom de la classe que va relacionat amb el tema del curs que treballem a l’escola.
El curs 15-16 el tema és “Els monuments del món” i els nens de segon han triat ser la classe del “Taj Mahal”.
Em va encantar poder assistir a la primera pluja d’idees de coses que sabien sobre el Taj Mahal i la Índia. Ja n’havien vist alguna fotografia i algun nen ja n’havia parlar a casa i tenia “datus” sobre el tema.
El G., que va venir amb la lonely planet de la Índia marcada amb post-it fluorescents a pàgines importants, va explicar a la resta que el Taj Mahal era una tomba que havia fet un príncep per a la seva dona quan es va morir.
El cadàver de la princesa va crear molt interès:
– I com deu estar el cos de la princesa ara? tot desfet? volia saber el B.
– No, els ossos es conserven- va dir l’I.
– I de què es va morir la princesa? demanava l’U.
– Crec que de “veia” (vella) – va dir en G.
Jo no he pogut evitar buscar la història de la princesa i sé que la Mumtaz Mahal va morir en el part del seu catorzè fill, a veure si la seva curiositat també els porta a voler saber la història al detall.
El tema “hit” de la conversa, però, va ser al voltant de les vaques índies.
L’I., que és una lonely planet ell mateix, ens va explicar que les vaques a la Índia són sagrades.
Quan la mestra li va demanar:
– Què vol dir que són sagrades?
Ell ens va dir que no se les podia matar i que les cuidaven molt bé.
A l’U. tot aquest tema el va deixar flipat i va crear un debat aferrissat:
– Però si la vaca és teva i la vols matar no pots?
– No, et porten a la presó- va respondre l’I.
– Però si tens una vaca i estàs mort de gana no la pots matar i fer-te quatre bistecs? (sí, sí, va dir fer-te quatre bistecs)- va insistir l’U.
– No, et fiquen a la presó perquè és una llei- va respondre convençut l’I.
L’imaginació de l’U ja viatjava més enllà:
– I si et portes la vaca de la Índia a Sant Julià i la mates aquí?
L’I ja trontollava una mica però té arguments per a tot:
– Crec que et poden venir a buscar perquè la vaca és índia.
– I si estàs a la Índia i et fas portar una vaca de Sant Julià te la pots menjar no?
Ja no recordo com va seguir la conversa exactament perquè va ser eterna i fantàstica. L’entusiame infantil en estat pur.
A veure com avança el projecte, potser al final haurem de fer venir un advocat per aclarir dubtes legals.
Les vaques sagrades
20/09/2015 per paraulespetites
Són boníssims! M’agrada poder reconèixer els protagonistes en cada cosa que expliques! Genials!
Ah, i com per no morir-te després de tenir catorze fills… Tela!
ja ja ja ! Sí 14 fills té molta tela. Gràcies per deixar comentaris
genial la saviesa i espontaneïtat dels nens/es, gràcies per compartir.ho! m’encanta anar sabent de tu a través de paraules petites, besets bonica per tu i els teus!
gràcies guapa!
Sort que va morir la Mumtaz! Sinó li esperava vida perra amb 14 fills!
ja ja ja !