Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2015

L’Oriol té una teoria sobre les parelles que em sembla encertada: Les parelles es divideixen en dos: les comuns i les complementàries.
Les parelles comuns són les que tenen espais i persones comuns. Sovint s’han conegut en algun àmbit del que conserven el seu principal grup d’amics: el cau, la uni, l’insti, l’estiueig, el bàsquet, el centre excursionista…Així doncs, tots dos tenen el mateix pes i el mateix interès en el grup d’amics. Això és còmode i fàcil.

Per altra banda, les parelles comuns sovint tenen interessos comuns. Poden emocionar-se veient la mateixa pel.lícula o escoltant la mateixa cançó. Tenen interès en treure entrades pel mateix concert, es canvien les lectures, o van junts amb bici, a fer senderisme, o al camp del barça ja que junts vibren amb alguna cosa, o moltes. No importa quin és el punt o punts que els fa confluir però n’hi ha.
D’entrada, hi veig moltes avantatges a ser una parella comú. Comparteixen molt, estan a gust amb la mateixa gent i fent les mateixes coses. Tot flueix més natural.
Segurament a les parelles comuns els va enamorar reconeixer coses pròpies en l’altre. Atrets com els mateixos pols d’un imant.
Les parelles complementàries són una altre rollo. Probablement es van enamorar precisament pel motiu contrari que les comuns, atrets per allò diferent, en busca de novetat.
Això té una part bona: l’aprenentatge que poden fer l’un de l’altre és gran, saben coses diferents, junts abarquen més món. Però el dia a dia és molt més pesadet de gestionar.
A ell li avorreix anar al cine a veure la pel.li que tu vols. Tu trobes molt pesat el soroll de fons que fan les vambes sobre el parquet dels jugadors del partit de bàsquet que mira a la tele. Tu cantes emocionada una cançó al cotxe i ell baixa el volum dissimuladament perquè passa vergonya. Ell s’empapa de juego de tronos i tu no hi has entrat, ell segueix i practica molts esports, tots menys els únics que a tu t’interessen una mica: ballar i caminar (són esports?). Ell té ganes de sopar amb els seus amics i tu amb les teves amigues.
Les parelles complementàries han de parlar molt més per fer quadrar les peces, per crear els seus “lugares comunes”. Probablement una altra cosa bona que tenen és que conserven més la seva parcel.la individual i busquen altres aliats per omplir els seus interessos.
Què en penseu?
Ara l’Oriol llegia el post desenvolupat per mi a arrel de la seva teoria i ha estat d’acord amb el seu contingut. Ara que hi penso, per ser parella complementària no està mal haver creat junts una teoria.

Anuncis

Read Full Post »

Avui has fet 2 anys. Jo crec que l’any de la nostra vida que més coses aprenem és aquest que tu acabes de viure . De l’1 als 2.
Dels 0 a l’1 creixem molt en tamany i, sí, aprenem a seure, a posar-nos drets i potser fer algun passet però, no tenim conversa encara …som quasi tan poc autònoms com en néixer. Tot i que ja deixem entreveure trets del nostre caràcter importants i l’aprenentatge emocional és brutal.
Així estaves tu fa un any, quan et dedicava el post “petita dona d’acció 1”. La llista d’accions que has après a fer en aquest any és interminable però intentaré citar-ne les més significatives i les que més et personifiquen.
– Has après a parlar. En aquest any has passat de dir “mamamamamama” a dir avui dinant:
– “Mare vull una forquilla petita”
I després que jo la demanés a la cambrera, li has dit al teu pare:
-“La mare ha demanat una forquilla petita”.
– Has après a caminar, a pujar i baixar escales, a córrer, a saltar i ballar.
– A xutar una pilota molt entregada al joc i cridant sempre “gooool” tiris on tiris.
A cantar i memoritzar lletres de cançons.
– A menjar costelles de xai amb devoció i “lo” que se’t posi per davant.
– A anar sobre la moto de manera força temerària.
A tirar-te sola a la piscina de manera força temerària.
A pujar a llocs alts del parc de manera força temerària.
A posar-te roba del Guim sobre la teva a la que ens descuidem.
– A quedar-te tancada dins el cotxe amb les claus a la mà i davant el meu agobio i els bombers a punt d’activar el rescat, obrir la portaapretant” el botonet. (la serenor de la Bolis i l’avia Maria van ajudar).
– A cridar (en el sentit literal) al món el que vols .
A abraçar, abraçar a tothom, abraçar fort i amb ganes.
A fer petons.

IMG_0056
T’has fet gran, molt gran i bastant autònoma tot i que, aquest esperit aventurer que gastes, necessitarà molta supervisió.
Adaptant la cançó de Txarango “Compta amb mi”:
fins que “et creixin” les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons”

 

Read Full Post »