Avui has fet 2 anys. Jo crec que l’any de la nostra vida que més coses aprenem és aquest que tu acabes de viure . De l’1 als 2.
Dels 0 a l’1 creixem molt en tamany i, sí, aprenem a seure, a posar-nos drets i potser fer algun passet però, no tenim conversa encara …som quasi tan poc autònoms com en néixer. Tot i que ja deixem entreveure trets del nostre caràcter importants i l’aprenentatge emocional és brutal.
Així estaves tu fa un any, quan et dedicava el post “petita dona d’acció 1”. La llista d’accions que has après a fer en aquest any és interminable però intentaré citar-ne les més significatives i les que més et personifiquen.
– Has après a parlar. En aquest any has passat de dir “mamamamamama” a dir avui dinant:
– “Mare vull una forquilla petita”
I després que jo la demanés a la cambrera, li has dit al teu pare:
-“La mare ha demanat una forquilla petita”.
– Has après a caminar, a pujar i baixar escales, a córrer, a saltar i ballar.
– A xutar una pilota molt entregada al joc i cridant sempre “gooool” tiris on tiris.
– A cantar i memoritzar lletres de cançons.
– A menjar costelles de xai amb devoció i “lo” que se’t posi per davant.
– A anar sobre la moto de manera força temerària.
–A tirar-te sola a la piscina de manera força temerària.
– A pujar a llocs alts del parc de manera força temerària.
– A posar-te roba del Guim sobre la teva a la que ens descuidem.
– A quedar-te tancada dins el cotxe amb les claus a la mà i davant el meu agobio i els bombers a punt d’activar el rescat, obrir la porta “apretant” el botonet. (la serenor de la Bolis i l’avia Maria van ajudar).
– A cridar (en el sentit literal) al món el que vols .
– A abraçar, abraçar a tothom, abraçar fort i amb ganes.
– A fer petons.
T’has fet gran, molt gran i bastant autònoma tot i que, aquest esperit aventurer que gastes, necessitarà molta supervisió.
Adaptant la cançó de Txarango “Compta amb mi”:
“fins que “et creixin” les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons”
Una publicació molt maca Paula! L’Anna és fantàstica, m’encanta!
M’agrada que alguna de les coses que cites és que ha après a cridar “goool” (i no només quan xuta pilotes… que jo l’he sentit cantar un gol tot xutant un tomàquet de plàstic!!!) Jeje
Felicitats pels dos anys de l’Anna! Espero poder seguir veient de ben aprop tot el que vagi aprenent! 😘
Felicitats Paula! per la part, important, que et toca, per escriure tant bé i per ser la mare d’una criatura que amb la seva sola presència et posa un somriure als llavis,