petita dona d’acció 2

Avui has fet 2 anys. Jo crec que l’any de la nostra vida que més coses aprenem és aquest que tu acabes de viure . De l’1 als 2.
Dels 0 a l’1 creixem molt en tamany i, sí, aprenem a seure, a posar-nos drets i potser fer algun passet però, no tenim conversa encara …som quasi tan poc autònoms com en néixer. Tot i que ja deixem entreveure trets del nostre caràcter importants i l’aprenentatge emocional és brutal.
Així estaves tu fa un any, quan et dedicava el post “petita dona d’acció 1”. La llista d’accions que has après a fer en aquest any és interminable però intentaré citar-ne les més significatives i les que més et personifiquen.
– Has après a parlar. En aquest any has passat de dir “mamamamamama” a dir avui dinant:
– “Mare vull una forquilla petita”
I després que jo la demanés a la cambrera, li has dit al teu pare:
-“La mare ha demanat una forquilla petita”.
– Has après a caminar, a pujar i baixar escales, a córrer, a saltar i ballar.
– A xutar una pilota molt entregada al joc i cridant sempre “gooool” tiris on tiris.
– A cantar i memoritzar lletres de cançons.
– A menjar costelles de xai amb devoció i “lo” que se’t posi per davant.
– A anar sobre la moto de manera força temerària.
–A tirar-te sola a la piscina de manera força temerària.
– A pujar a llocs alts del parc de manera força temerària.
– A posar-te roba del Guim sobre la teva a la que ens descuidem.
– A quedar-te tancada dins el cotxe amb les claus a la mà i davant el meu agobio i els bombers a punt d’activar el rescat, obrir la porta “apretant” el botonet. (la serenor de la Bolis i l’avia Maria van ajudar).
– A cridar (en el sentit literal) al món el que vols .
– A abraçar, abraçar a tothom, abraçar fort i amb ganes.
– A fer petons.

T’has fet gran, molt gran i bastant autònoma tot i que, aquest esperit aventurer que gastes, necessitarà molta supervisió.
Adaptant la cançó de Txarango “Compta amb mi”:
“fins que “et creixin” les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons”