Aquest curs faig amb els alumnes de cicle inicial (6-8 anys) un taller d’expressió que m’encanta.
Darrerament, els mestres havíem detectat, tant per l’anàlisi de proves externes i internes com pel dia a dia a l’escola, que els nostres alumnes tenien dificultat per a expressar la seva opinió, per justificar una resposta donada, per argumentar una elecció… vam pensar que havíem de treballar més l’expressió oral espontània . És important oferir als nens un espai on pensar i expressar-se lliurement; on no hi ha una única resposta vàlida sinó que totes ho són.
Amb aquest plantejament vaig començar a pensar en el meu taller i vaig decidir que dedicaria la primera sessió a observar i treballar amb obres d’art.
En el primer exercici els vaig projectar a la pissarra digital un quadre de Berthe Morisot :”La cuna”. Els vaig tapar, però, la part dreta del quadre, de manera que només en veien la noia.
Cada nen va tenir una estona per a dibuixar què hi podia haver al costat ocult del quadre i per a pensar com estava la noia, què li passava …
Els va costar arrancar i sobretot se sentien insegurs d’estar fent el que tocava. No estan prou acostumats a tenir llibertat, vaig pensar.
Els resultats van ser variats. Quan tothom va acabar ens vam reunir en rotllana i van explicar els seus dibuixos.
En G. va explicar que la noia havia anat al cementiri i estava davant la tomba dels seus pares. Estava trista perquè els recordava (Toma ya!)
L’A. ens va presentar aquesta suggerent estampa de la noia pensativa mirant el ram de flors marcit.
Uauu!- vaig pensar- quina preciositat! Vaig creure que l’A. aniria molt enllà en els seu relat de la noia.
Em va fer molta gràcia el seu senzill argument:
-Està trista perquè se li han fet malbé les flors i està pensant que en comprarà de noves.
El M. ens va mostrar aquesta cita amorosa dient que la noia estava molt contenta perquè estava enamorada.
Jo li vaig dir:
-No sé M. si se la veu molt contenta…
La J, una nena que m’ha sorprès molt en aquest taller per participativa i aguda, va afegir:
-Jo crec que està pensant que el noi no li agrada tant com es pensava…
El R. va fer la seva història particular. Ens va mostrar aquest preciós dibuix que respecta tant les línies del quadre:
I ens va explicar:
-Està pensant com s’ho farà per treure les aranyes que li han pujat al llit.
En el quadre real la noia es mira a un bebé que dorm al bressol. Vés a saber què pensava la noia real (que he llegit que són tia i nebot); però aquesta mateixa expressió pensativa amb la que observa el nen, probablement la va poder tenir davant altres coses o persones. No crec que precisament davant aranyes trepadores, però, en tot cas, aquesta expressió va fer expressar dibuixant i parlant moltes coses a uns nens que s’entrenaven una mica a dir el que pensen.
paraulespetites.wordpress.com 