Quant pagaries per un lloc bonic?

La setmana passada vam estar amb l’Oriol i els nens al Baix Empordà. És una zona que m’agrada molt, però, sobretot, hi havia estat fora de temporada. A l’agost està a petar i, tot i que tot és igual de bonic, costa més accedir-hi.

Així doncs, has de moure’t entre:

• Vaig al lloc més bonic fent una mica de cua, aparcant lluny, pagant més, perdent més temps…
• Vaig al lloc més cutre on hi cabem més gent, aparquem més a prop, surt més baratu, és més ràpid…

I aquesta és una luita comú entre l’Oriol (pràctic, que troba que tots els pobles són igual de macos, que pot estar a París i passar de pujar a la torre Eiffel perquè hi ha cua, que busca la comoditat i tot li està bé, que no estudia res del lloc on anirà i no té cap idea preconcebuda…) i jo (que busco i rebusco apartaments monus per anar de vacances, que m’estudio una mica la zona, que sé el nom de les cales boniques i tinc vàries idees al cap de què vull veure i què no em vull perdre…)

Un migdia, buscàvem lloc per dinar a Begur. Jo vaig veure la típica terrasseta que venia de gust en una plaça bonica i amb una taula lliure! Hi vam seure. Ens tocava el sol, ningú ens portava la carta i l’amanida costava 18 euros. L’Oriol en un atac de “per aquí no passo” va dir:

-Marxem?

I jo vaig pensar que tenia raó, que per ser un lloc mono no compensava el sol a la cara, els preus desorbitats i la mala atenció.

I vam marxar, segurament sense ni que se n’adonessin o els fós igual, però amb cert orgull de fer-ho.

Seguidament l’Oriol es va erigir com a triador de restaurant (després de la meva pèssima elecció) i ens va fer entrar a l’interior d’ un restaurant d’ aquells que tenen mantel de rollo que alterna el verd pistatxu i el lila, coses lletges a les parets, foscor… D’entrada m’hi vaig posar una mica de cul però vam menjar perfecte, ens van tractar fantàstic i fins i tot, van regalar un gelat als nens.

L’Oriol em va fer reflexionar sobre  quin preu realment s’havia de pagar per l’estètica quan parlàvem d’un restaurant. A un restaurant hi anem a menjar i el principal argument hauria de ser el gastronòmic no? Però jo reconec que les terrasses mones em segueixen atraient i que  no sabria posar preu a l’estètica però en el meu cas en té, tot i que potser massa.

I el lloc bonic del restaurant el podríem aplicar a la cala bonica , a l’hotel bonic …. Quin preu tenen els llocs bonics?

 

Read Full Post »