Avui, Anna, fas 3 anys; i al.lucino veient “lo” fàcilment que et fas gran.
Una gran diferència del primer fill al segon, almenys per a mi, és que amb el primer estàs atenta a tots els “tempos”, al que toca fer per edat…Cada canvi per a ell és una novetat per a tu i la vius com a tal.
Quan està a punt de caminar, et fixes en quines sabates li pots comprar per ajudar-lo en “los primeros pasitos”, fas petites proves sobre diferents superfícies… Al segon fill te’l trobes caminant pel passadís quan ell ho decideix.
Suposo que són naturals els dos processos, però cada vegada crec més el el benefici de la despreocupació en certs aspectes. El segon fill creix amb menys sobreatenció adulta i ho fa de manera més lliure.
M’agrada viure les mateixes coses de diferent manera perquè cada fill és un món i t’aporta diferent aprenentatge.
I així, fàcilment, et vas fent gran, i ho fas d’una manera tan natural …
Fàcilment has començat a anar a l’escola dels grans; feliç i contenta.
Fàcilment vas al lavabo sola, et poses la pasta al raspall de dents i quasi et vesteixes tota sola i no et poses ni les sabates del revés.
Fàcilment estàs estona jugant sola amb els playmòbil, a la cuineta… fent un deliciós monòleg en veu alta, mentre jo puc llegir una estona, que també se’m fa deliciosa.
Fàcilment menges sola i et taques una desena part de “lo” que et tacaves fa dos mesos.
Fàcilment mantenim una conversa que ja comença a ser interessant. Cada nit que t’acompanyo a dormir, després dels dos contes de rigor, em dius:
– Em fas companyia?
I et gires com si fóssim dos amigues que parlen de les seves coses dins els sacs de dormir a les colònies del cole:
– De què parlem? – em dius…
El fet de tenir un germà quatre anys més gran també et posa davant coses de nens de quatre anys més grans i això fa que:
Fàcilment juguis al subway surf a l’Ipad (un joc d’esquivar trens i agafar monedes) i pronuncïis frases com:
– Guim! acabo de pillar un propulsor dels bons!
Fàcilment t’has llançat a l’aigua des de petita sense por imitant al Guim (fins i tot amb necessitat de ser rescatada pel socorrista i el teu pare vestit a l’aigua).
Fàcilment t’apuntes a fer coses “tipu” les gomes elàstiques de les festes majors que t’eleven a 3 o 4 metres d’alçada.
Però, la meva petita dona d’acció, tot i que és una mica kamikaze, també ha tret aquella vena femenina cursi de “em pirra el rosa i el lila”, em deleixo per una barbie i vull anar amb vestit sempre que pugui. Això serà un aprenentatge per a mi ja que no puc amb el rosa i el lila, ni amb la purpurina i les princeses ( i he de mirar de no fer un efecte “rebote”).
En fi, Nusquerri, felicitats per aquest tres anys, és un gust veure’t créixer, però no et pillessis un propulsor i ho féssis massa de pressa.
paraulespetites.wordpress.com 