Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/11/2016

tirin purpurina

Útimament tinc la sensació que estic envoltada de lluitadors valents. Alguns ja fa molts anys que ho són. L’exemple més proper i que més admiro és la meva germana, que arrossega temes pesadíssims de salut des de fa quasi vint anys i és la persona més alegra que conec.

I com ella,  n’he conegut d’ altres. Persones que conviuen amb una malaltia crònica i, en lloc de rendir-se,  s’embarquen en  reptes,  i dels grans.

Darrerament però, cada vegada en conec a més i no voldria que fós així, ja que això vol dir que hi ha massa causes per combatre.

Treballo amb una mare “jabata” que es lia a organitzar musicals mentre controla el sucre del seu fill dolcíssim.

Veig a diari a una mare que recull a l’escola al seu fill petit i que ha perdut al gran fa menys de dos mesos.

Tinc un tiet, cada dia més savi i serè,  que combat mentre fa sudokus.

No m’agrada veure a  pares que marxen massa d’hora ni a fills que pateixen malalties i males sorts que no es mereix ningú.

I, en especial tinc una amiga, valenta i lluitadora, a la que dedico aquest post. L’admiro i l’estimo i aquí em té.

De tota manera, trobo que últimament la vida s’està passant una mica. Que ja mirem de ser lluitadors valents, que ja ens ajudem i ens estimem. Que ja hem après la lliçó. Que ja n’hi ha prou i que ja no tenim gaire més capacitat d’assumir aquest tipus de coses.

Jo no sóc creient i en principi no crec que hi hagi algú amb el poder de jugar amb nosaltres com titelles, però, per si de cas, per si algú té una vareta o té veu i vot en el destí, li demanaria que ens tirés una mica de purpurina, que ja toca.

Anuncis

Read Full Post »