Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2016

En pocs dies ens mudem de casa. Anem a una casa gran i preciosa. Anem a una d’aquelles cases que t’has mirat moltes vegades passejant pel carrer. Ens fa molta il.lusió.

Marxem d’un pis acollidor amb accés al jardí més meravellós del món, on hi hem viscut tretze anys; tretze anys plens de moments importants i bonics que no vull deixar de plasmar.

Sóc molt nostàlgica; sovint penso que seria millor no ser-ho tant. Saber anar sempre endavant sense que tot deixi tanta petjada en tu. Però sóc així i ,sovint, miro enrere i recordo moments, espais, persones, que guardo amb cura.

Aquest post és uns mirada concentrada als anys que aquí hem viscut.

L’Oriol i jo vam arribar a aquest pis feliços del projecte de viure junts. Passàvem una mica de fred a l’hivern, cap moble lligava amb els altres i cobràvem francament pocs diners però ens era igual. Recordo sentir-me gran, lliure i feliç.

Els primers anys vam col.leccionar vetllades amb amics . Són molts els flashos que em vénen al cap:

– Sopars de pa amb tomàquet al voltant de la llar de foc.

– La Cristina (molt present aquesta època) dormint a casa amb un peu trencat al que li trèiem importància.

-Un sopar de fi d’any que ens vam currar amb el Sergi.

– Sessions de karaoke fins altes hores.

– Moltes últimes copes de la nit.

– Diumenges de sofà quan existien els diumenges de sofà.

Després van venir els anys d’ “asentar la cabeza”. Nosaltres maduràvem i el pis evolucionava. La rajola freda va convertir-se en parquet, els mobles van començar a casar entre ells i vam aconseguir el confort  que buscàvem. Flashos de família, de nens, d’amics.

– Aquell marevellós estiu del 2009 amb la incorporació del Manel a la família, el trasplant fet i el Guim entre els meus braços.

– La Marta i jo donant de mamar al Guim i l’ Emma .

– L’Oriol demanant-me si em volia casar amb ell (al lavabo).

– La festa de la boda, el jardí ple de gent que estimo.

– Hores de veure Perdidos, Prison Break i altres sèries compulsivament.

– Quan vaig dir als meus pares que estava embarassada (de l’Anna).

– Quan vam arribar a casa amb l’Anna i la meva mare havia decorat la casa amb lletres i globus.

– Tardes d’hivern de vi bo i jocs de nens de fons  amb l’Anna i el Dani, la Marta i el Sergi…

– La Bolis, el Guim i jo veient nevar amb força per les finestres

-La Nona fent l’esforç de pujar les escales per passar unes estoneta amb els besnéts.

– Les nits de Nadal picant el tió amb la família de l’Oriol.

– Tardes de conversa amb La Marta B. o  la Inma mentre els nens juguen.

– Sopars manu manu amb la Susanna quan puja de repent un divendres de gener.

– Un sopar improvitzat amb la Clara i L’Oriol d’aquells que s’allarguen.

– Tardes amb la Txell que milloren la setmana.

– Nits de tos laringítica obrint finestres per a respirar aire fred (no tot són flors i violes)

– Partides familiars de “Uno”.

– La Gozadera a tot drap.

– Molts contes de bona nit.

I sempre el jardí. El jardí on la meva àvia es reunia amb les seves amigues a passar la tarda fa tants anys ja, qua encara era un hort. On el Quico m’explicava les anècdotes del seu llibre d’autògrafs, on la meva mare cuida amb amor les plantes (que després jo no rego) i on l’Anton resol els matins d’estiu tots els sudokus i crucigrames de la Vanguardia. El jardí on han jugat tantes hores els meus fills i els de les meves amigues i on el Manel llegeix. El pati on el meu pare es treballa les paelles amb els Beatles de fons. El pati on es paren sovint llargues taules i  que acull reunions d’amics a totes hores.

Tinc la gran sort de seguir podent gaudir d’aquest jardí perquè si no aquest pas em faria més pena.

Voldria agraïr aquests anys feliços a l’Angelina i el Santiago, que ja no hi són però que vam tenir a prop els primers temps; i a les seves filles, la Xaviera i la Carme per haver-nos-ho posat tot sempre fàcil.

I comencem el 2017 amb moltes ganes d’omplir la casa nova de tota la gent que estimem una altra vegada; i com és més gran, n’hi cabrà més.

Bon any a tothom! I reclamo, de nou, la pluja de purpurina (que jo ja començo a notar però vull que mulli a tothom del meu voltant).

 

 

 

 

Read Full Post »