Fa poc més d’un mes, l’Ari ens va proposar al grup d’amigues apuntar-nos a la caminada solidària “Magic Line” de Sant Joan de Déu. De seguida vam dir que sí amb bastant entusiasme. Si som sinceres, ens vam animar sense saber gaire ni quina era la causa per la que caminàvem, perquè la nostra causa principal era, justamen,t la d’acompanyar a l’Ari en el que li vingués de gust fer.
Un cop inscrites sota el nom de “Purpurina”, element que està resultant un símbol del nostre optimisme i les ganes de repartir alegria, vam llegir que havíem de fixar-nos un repte econòmic a recaptar. Llavors, van començar a aflorar les idees i els potencials de cada una de nosaltres…
Ara ja sabíem que recaptàvem per persones en situació de vulnerablitat, per poder fer front a ajuts socials, a pisos d’inclusió, a recerca i cooperació internacional. Una bona causa per la qual lluitar.
I vam anar agafant força fent “l’evento” cada cop més gran. I la gent del nostre voltant ens feia créixer ràpid perquè tothom donava coses per la rifa i ens feia costat. I totes fèiem una miqueta i juntes fèiem molt. Vam vendre bulbs de flors i vam organitzar una rifa i una calçotada. Vam superar de mooolt la nostra fita econòmica.
Ens ha agradat emprendre una acció solidària i fer-ho juntes, ha estat bonic comprovar com es bolcava tanta gent propera per ajudar-nos.
Ahir vam fer la caminada. Juntes. Parlant entre nosaltres de moltes coses. Passant per racons de Barcelona que no havíem trepitjat mai. Va ser agaradable i reconfortant. Jo em vaig sentir, justament, una mica menys vulnerable que molts altres dies de la meva vida.
Hem decidit que cada any farem alguna acció solidària juntes.
Gràcies, Ari, per iniciar-nos en aquest nou repte.
paraulespetites.wordpress.com 