Ahir , Guim, vas fer 8 anys.
I tu i jo seguim units per les paraules (i per altres coses, naturalment).
Juguem junts a l'”Apalabrados” contra la Bolis, l’abuelo i l’àvia (que acostumen a apallissar-nos) però ens divertim buscant combinacions de paraules.
Moltes nits quan t’acompanyo a dormir juguem a fer llistes de paraules (tipus Un, dos , Tres) i el primer que està 20 segons sense respondre perd: gent que coneixem que té un nom que comença per M, fonts de Viladrau, parts del cos, fruites, jugadors del Barça, jugadors del Viladrau, coses que acostumen a estar al lavabo ….
Dissabte va venir a dormir la Mia; convidar a la Mia era el que més volies pel teu aniversari. Devies explicar-li el joc de les llistes de paraules i us sentia des de la meva habitació anomenar animals (categoria massa àmplia perquè pot ser eterna la partida). Després de moolta estona s’anaven fent silencis. Jo creia que ja dormíeu però després de 20 segons de pensar sentia: piranya!, anaconda!… Després del cagarro de mar! i uns riures ja no vaig sentir-vos parlar.
L’altre dia et vaig explicar el joc de paraules de “MONJA-JAMÓN” (deu ser el que toca als 8 anys, igual que als 7 teníem el 7 i 7? 14 …). Et va fer molta gràcia i te’n vas inventar 1: LLAVE/BELLA. No está mal!
També és època de “chistes” dolentíssims. M’al.lucina que hagi perdurat el de “Mistetas” i els de “Jaimito”. Em fa gràcia veure com els expliques i com rius.
Però potser la novetat lèxica dels teus 8 anys ha vingut de la mà del “reggaeton” que has incorporat a la teva vida. A mi em va tocar corejar cançons de “Sopa de cabra”; a tu, sembla que t’ha tocat això. Així que, seseando i amb accent colombiano vas “cantussejant” en el millor dels casos el “Despasito” i, en el pitjor, unes lletres horripil.lants que amb la música del “Despasito” fan parodies de partits de futbol.
Així que, amb tota naturalitat pronuncies paraules com: “despelucado”, “cartica”, “trajesito” o “vallenato” mentre cantes.
I et fas gran; així que les converses amb tu cada vegada tenen: més sentit de l’humor, més estira i arronses pesadíssims per negociar, més preguntes difícils de contestar, més silencis perquè passes del que et dic, i més intercanvis de tu a tu.
M’agrada parlar amb tu, sobretot quan ho podem fer tranquils i “despasito”.
Feliços 8 plens de paraules noves i boniques!
paraulespetites.wordpress.com 