Dijous tenia un sopar a Barcelona amb amigues.
La meva sogra es va oferir a tenir els nens la tarda de dijous fins que arribés l’Oriol, de manera que, sortint de la feina al migdia (quin gust d’horari!) podia anar directament a Barcelona.
Aquests dies sense nens a l’escola, treballem amb horari més flexible; al final s’ha de fer una feina concreta i treballarem fins que s’acabi; Així doncs, vam decidir que aquest divendres en el podíem agafar de festa.Ja ho compensaria la setmana següent i no m’hauria de llevar a les 7!
En resum, tenia una tarda, una nit i un matí de libertat.
Vaig iniciar el trajecte a Barcelona, després de conectar l’Spotify del móbil al cotxe en “Modo aleatorio” disposada a deixar-me sorprendre per la gran varietat musical”cutrilla” de la meva llista.
La combinació d’anar sola en cotxe escoltant música sempre m’ha semblat de les millors coses del món. Hi ha dies que passes totes les cançons només comencen i sembla que cap t’encaixi i n’hi ha altres, com aquest dijous, en els que tens la sensibiltat a flor de pell i t’emociones amb qualsevol “estribillu” conegut.
Així doncs, de “subidón” i cantant “a grito pelao” que “només ho faig per tu…”, que “sin dudar vuelvo a tu lado…“, que “em puja la serotonina com una nena que s’enfila” i que “ya no persigo sueños rotos” vaig dirigir-me a Castelldefels a visitar a a meva àvia a la Residència. Em va agradar estar amb ella sense els nens pel mig i sense pressa. La situació i l’estat d’ànim no eren massa de “subidón” però em va agradar poder-la acompanyar.
Després, vaig a anar a deixar el cotxe a casa els meus pares fent una hora de cua interminable a les Rondes. Hagués estat un plan horrible en altres moments, però tu! amb dia de sensiblitat a flor de pell i sola no va estar mal.
És curiós, però en els meus trajectes sola en cotxe, que sovint són Barcelona-Viladrau o viceversa, acostumo a tenir en el mateix trajecte moments de felicitat top i moments de plorera sensiblona. Tot em senta igual de bé.
Vaig passar la resta de la tarda fins al sopar passejant i mirant botigues encantada de la vida.
Vaig gaudir del sopar amb les meves amigues. Parlant, rient, menjant, bevent i vaig seguir assaborint la meva sensació de llibertat caminant fins a casa els meus pares i dormint-t’hi sola (ja que ells eren de viatge). Sembla una tonteria però estar sola, quan ho estàs poc, mola (com segur que passa en el cas contrari).
Em vaig llevar sense despertador i vaig anar a esmorzar al bar amb el diari. Un altre plaer major.
Vaig tenir temps de comprar-me unes quantes peces de roba estivals abans de recollir els meus fills al Casal a Viladrau.
Em van rebre amb més alegria que de costum, em va fer més il.lusió que l’habitual fer el dinar i he passat un cap de setmana d’aquells que no fas massa res però que estàs encantada.
L’efecte no és etern però “regalar-te un dia” té efectes molt beneficiosos.
Read Full Post »
paraulespetites.wordpress.com 