gràcies

Estem envoltats de gent que ens estima, tot i que no ens acostumem a parar-ho a pensar.

Hi ha ocasions, però, com les celebracions o les tristeses que sovint ens donen mostres d’aquesta estima. El fet de fer 40 anys i celebrar-los ha estat una pluja de purpurina que he notat de ple.

Gràcies Oriol per aguantar-me en els moments de nirvis del muntatge de la festa i per fer sempre de brigada neteja després dels meus saraus. Ganes de disfrutar del nostre proper cap de setmana.

Gracias papá por la búsqueda de fotos de mi vida tan bien clasificada en las etapas que he vivido: álbumes/fotoprix/digital. Ja ja ja ! y por estar siempre dispuesto a la ayuda.

Gràcies mamà per acompanyar-me a fer la macrocompra, per cuinar la teva sempre exitosa amanida de pasta, per crear el preciós pastís de xuxes (amb armes afilades incloses) i per escriure el bonic post.

Gràcies Bolis per estar sempre “codo con codo” ajudant-me, per les teves idees i els teus detalls, per estar implicada en tot el que agraeixo al llarg del post.

Gràcies Manel per aportar sempre la banda sonora a la meva vida, per estar sempre allà muntant el que calgui.

Gràcies família pel meravellós regal.

Gràcies Guim per adornar-me el despertar.

Gràcies Anna per l’alegria.

Gràcies als amics que m’han ajudat amb els nens, amb els “recadus”, amb el muntatge d’espelmes, pantalles i altres.

Gràcies a tots per l’elegant motxilla que no em trauré de sobre.

Gràcies per altres detalls i paraules especials rebudes.

Gràcies pel joc, un joc de paraules petites de la meva vida que recollia la petjada de molta gent (Mary et mereixes aquest post i més).

Gràcies pel vi acompanyat de paraules. Assaboriré les dues coses, a poc a poc i amb molta il.lusió.

Gràcies a tothom per ser-hi i compartir amb mi el canvi de dècada.

Gràcies a tota la gent que m’envolta per fer-me arribar whatsapp’s i missatges o felicitar-me en persona.

Gràcies a tots per fer-ho bonic.