petita dona d’acció 4

Dimecres vas fer 4 anys.

Avui mentre dinàvem saltes i dius:

– Eh que jo no sóc “tocapilotes”?

M’has fet riure (no sé on has sentit la paraula), però m’ha vingut en un flash del matí que portàvem compartint:

– Vesteix-me tu!

-“Així no! vull la cua recta i llarga (no assumeix que amb el “rissu” la llargada costa d’aconseguir)  !”

– No vull caminar, estic cansada! (asseguda enmig del camí)

– Plors i plors…

– Veueta de queixa non stop…

I no he pogut dir una altra cosa que:

– Home, una mica sí que ho ets.

A part de “tocapilotes”, ets sensible i sentida i quan plores o t’enfades ho fas amb intensitat 10. També acostumes a tornar a riure amb una rapidesa increïble. Ets emoció a flor de pell.

Ets carinyosa i tens les idees clares (fet que admiro i pateixo a parts iguals).

És un gust veure’t jugar a nines fent una veueta aguda aguda. Quan aconsegueixes involucra-me en el teu joc, em fas fer a mí de mare i tu ets la filla gran:

– Me’n vaig a l’institut! (sempre comença la trama)

I et veig marxar amb un simulacre de bolso i un mando de la tele fent de mòbil amb el que parles amb les teves amigues. Jo tot el dia cuido a dos o tres bebés mentre tu quedes per sopar amb les col.legues.

Estàs assajant molt per la vida adulta. Tot el dia cuides nines, fas que cuines, fas veure que llegeixes, plegues roba i endreces l’armariet, fas d’àvia, de mare, de germana gran i de tieta.

Espero que puguis exercir a la vida real tots els papers que desitgis.

(El fet de passejar-te amb vestit de princesa i corona disfruta’l ara perquè, per sort, no l’exerciràs).

Actualment, estic intentant acceptar amb normalitat i, fins i tot proporcionar, purpurines, princeses, rosa, lila… intentant sutilment que te’n cansis. De moment, crec que no vaig bé veient com petonejaves el regal de  les sabates de taló de l’Elsa de Frozen mentre deies “lo que volia!”.

En fi Anna, gaudeix del joc i  inventa històries boniques, sobretot ara que vius tan feliç sense saber mai ni a quin dia de la setmana vius: “Avui hi ha cole?”.

Espero tenir encara la oportunitat de saborejar nombrosos cafès de sorra i aigua preparats per tu.

Feliços 4 Nusquerri !

Read Full Post »

3 d’octubre de 2017

Avui ja estava tova, inquieta…Són moltes les emocions viscudes les darreres hores, emocions barrejades i nervis. L’1 d’octubre hora a hora amb els moments de força i els de ràbia, l’excés de vídeos i imatges que m’han saturat el cervell, les decisions a prendre a l’escola (quin tipus d’acte fem, vaga o aturada, com ho fem arribar a les famílies…)…

Avui ja estava tova quan m’ha arribat la notícia d’una mort massa jove; tan jove com ho és la meva vida. La mort d’algú que comparteix molt univers de gent comú amb mí. Les morts joves són el més injust del món.

Alhora,  parlo per telèfon amb la meva àvia de 90 anys o vaig a visitar a la de l’Oriol, també de la quinta del 27, i regalarien vida a canvi de la seva. Hi ha persones que viuen de més i altres de menys i això, no es tria.

Demà és l’aniversari de la meva filla. Fa 4 anys i tinc ganes de veure-li la cara quan s’emprovi la disfressa de princesa cursi cursi i s’enfili sobre les sabates de taló blaves i horrendes que li he comprat. Tinc també ganes d’escriure-li el post bonic que es mereix. Però avui no puc.

Avui no puc perquè és d’aquells moments de la vida que costa de sustentar. No sempre és fàcil fer conviure tantes emocions i sensacions dins d’un mateix cos.

La vida sempre té aquestes barreges. Pots riure en moment tràgics, pots divertir te com mai una nit i rebre una mala notícia quan et lleves, pots alegrar-te per un naixement i plorar una mort quasi alhora, pots gaudir d’un dinar tot i que de tant en tant pensis en algú que coneixes que està patint …

Sabem que és així, però hi ha moments, com avui, que et cauen les llàgrimes mentre sents incertesa de què passarà a Catalunya, pena per  una mort, por una mica de tot,  i alhora, saps que tens sort, molta sort per moltes coses i que  demà la teva filla fa 4 anys i li has promès una festa.

Read Full Post »