Fa dies que volia escriure sobre les vacances de Nadal. Hem estat 9 dies amb l’Oriol i els nens a la Toscana.
L’Oriol treballa tot l’estiu a tope, així que, els viatges familiars els ubiquem a les vacances de Nadal.
És molt diferent viatjar a l’estiu que a l’hivern. L’estiu allarga els dies. Estàs a l’aire lliure fins tard.
A l’hivern, a les 6 ja és fosc i tens moltes més estones de recolliment “casero”.
Aquests dies a Itàlia vistàvem algun poble o ciutat, dinàvem fora i dedicàvem els vespres a estar a casa: a encendre foc i beure vi de Chianti; a jugar a cartes i als “barcos” amb el Guim; a parlar i a cuinar; a llegir i a buscar per internet el petit lloc bonic a visitar al dia següent.
Sembla que no calgui anar a Itàlia per passar estones llargues en família, però sovint, unes condicions diferents provoquen noves dinàmiques que costa mantenir el dia a dia.
M’agrada viatjar lent. No posar el despertador i no sentir-me malament si no arribo a visitar tot el que es considera que s’ha de visitar (aquest punt em costa una mica). A no tenir tot el viatge planificat i deixar-se sorprendre pel camí.
Viatjar amb nens et porta a viatjar lent una mica per força i aprens a adaptar-te al seu tempo.
Fa il.lusió viatjar amb el Guim perquè s’emociona al veure en directe un monument que coneix com la Torre de Pisa. S’interessa per com es diuen les coses en un altre idioma i recorda els llocs on hem estat.
A l’Anna li és igual estar a Florència que a Mollerussa. El seu viatge és completament emocional. No té consciència d’on està. Em va fer gràcia comprovar la interpretació d’un mateix viatge a dos edats diferents.
L’Anna, quan l’Oriol va anar a buscar el cotxe de lloguer a l’aeroport estava convençuda que seria el nostre cotxe de sempre. Quan vam dir:
–Demà anirem a Siena i a San Gimigniano
La seva resposta queixosa va ser:
–Dos països un dia noooo…
Però estava igualment contenta. Contenta d’estar els 4 junts, de dormir amb el seu germà, de menjar parmesano a cullerades i d’arrossegar una maleta lila amb rodes.
Un mateix viatge pot significar coses molt diferents per a cada membre de l’expedició. A mi viatjar em dóna una sensació de llibertat, de novetat, aprenentatge i de subidón que m’encanta.
Un nou viatge que suma records bonics a la meva memòria.
paraulespetites.wordpress.com 