Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/05/2018

Cada casa és un món i cada cuina també. Cada persona, parella, família té els seus propis gustos i costums culinaris.

El Manel (el meu cunyat), per exemple,  quan va entrar a casa va destacar la gran presència que la “bechamel” tenia als nostres plats (fet que sempre exagera); o l’Anton (el meu tiet) que deia convençut “a casa som molt del “tocino””.

A part de les tendències, naturalment hi  han els sabors que et tornen a la infància, a casa teva: Las delicias de queso, les tallarines de la Manolita, el tang limón, els tranchetes, las magdalenes Bella Easo, la paella de l’àvia, les croquetes de la meva mare, els llibrets, la sobrasada, el puré de patates…

Cada casa, a més a més, té els seus imprescindibles. Aquelles coses que si no tens a l’armari o la nevera de la cuina et poses de mal humor.

Els meus són, en gran part, els relacionats amb l’esmorzar. He de saber que tinc pa per menjar al matí quan em llevi. No sóc exigent, cada vegada em conformo amb un pa més dolentet, més fosc i que tingui moltes coses molt variades incrustades: “pan integral con pipas de calabaza i semillas de sésamo”,  em val. També he de tenir café i pavo, pernil o similar (al igual que el pa, em conformo amb la pitjor versió d’embotit existent).

He de tenir vi,  patates fregides i xocolata negra

Als meus imprescindibles s’hi sumen els de l’Oriol: cerveses, tonyina en quantitat, formatge i olives. I els dels nens; el Guim té una necessitat estranya de menjar pastanagues, i mastega xiclets i pa bimbo compulsivament. L’Anna és molt dels làctics, s’endrapa natilles i similars de dos en dos.

És curiós,  però a part dels imprescindibles, crec que cada casa té sempre algún producte en excés, tot i que no el consumeix. En el meu cas és la mostassa. No em pregunteu perquè sempre en tinc 3 o 4; granulada, Dijon original…I encara quan un parell de dies l’any se’m passa pel cap fer alguna recepta que conté mostassa, segur que la vaig a comprar.

A casa meva (dels meus pares) sempre teníem molts iogurts que ningú menjava…el meu pare de tant en tant deia : “Hemos de comprar iogures, ya he tirado los últimos 6 caducados”.

Read Full Post »