Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2018

La Regla

La regla; sí, la regla.

La regla de la que parlem una mica amb les dones i poc amb els homes, en general.

La regla que jo tinc la sort que em duri 4 dies, però que tinc amigues i companyes que la pateixen 7 dies o més. Això suposa 84 dies l’any i uns 3.108 dies a la vida= 8 anys i mig de regla al llarg de la vida.

I viure amb la regla no és el mateix que sense.

La regla que a mi (per sort, de nou) em suposa pocs mals físics, però que conec noies que pateixen d’un mal paralitzant. I que amb aquest dolor limitador es mouen pel món i treballen (clar!)  perquè el “mal de regla” no dóna febre ni és un virus reconegut.

La regla que et canvia l’humor perquè tens les hormones a tope (aquest símptoma el tinc en escreix). I plores més i tens uns “ramalassus” de mala llet repentins. I quan la teva parella et diu (després del ramalassu):

  • Que t’ha de venir la regla?

Et senta a “cuernu” ; perquè llavors penses per dins que sí, que t’ha de venir, però que tens més raó que un sant en tot el que estàs cridant, reivindicant, plorant…

La regla que et condiciona si has d’estar en un concert amb lavabos portàtils d’aquells que mai va la cadena (o sense lavabos); que et fa llevar a la nit perquè el tàmpax o la compresa no dóna per més i que en alguna ocasió, probablement, ha travessat totes les capes de roba que duies.

La regla que segurament ha estat motiu d’alegria quan paties per estar embarassada sent massa jove o massa gran o amb massa fills o perquè simplement no en volies.

La regla que moltes vegades ha estat motiu de tristesa quan ha aparegut perquè volia dir que no estaves embarassada i ho desitjaves més que res. La regla que ha fet plorar a milions de dones moltes vegades.

La sang de la quarentena que ja té “guasa” la cosa. Te n’has lliurat nou mesos (suportant altres incomiditats físiques i un part) i ella torna multiplicada per nou. No fos cas que et salvessis d’alguna.

L’absència de regla que a vegades és per motius mèdics no desitjats, de dones que la rebrien amb alegria.

I després de conviure amb ella tants anys, es veu que quan es retira t’ho fa pagar car amb quilos de més i uns “sufocus” heavys.

En fi, que va per totes les dones del món. En especial per les que ara mateix lluiten per no veure-la en nou mesos i per les que pateixes aquests dolors cada mes.

Que no sempre és fàcil ni ens sentim tan flamenques com a l’anunci.

Anuncis

Read Full Post »

Dilluns vas fer 9 anys. Fa 9 anys que parlem.

Cada vegada pronuncies més paraules que em són llunyanes, que són dels teus mons. Mons que no compartim o que comparteixes amb altres persones.

Amb el pare comparteixes amb passió 3 mons de paraules i acció:

Món bàsquet: Us sento dir “Cleveland Cavaliers”, “Houston Rockets”, “Indiana Pacers”, “Sacramento Kings”o el teu equip “New Orleans Pelicans” (sempre tan “friki”). Parleu de noms de jugadors i vibreu veient una infinitat de partits grabats que a mi se’m fan eterns.

Món futbol: T’encanta seguir el futbol. Saps mil noms de jugadors i equips que tampoc m’interessen.

L’altre dia, em vas demanar si podies anar a la plaça un moment. T’hi vaig deixar anar. Jo pensava que baixaves a veure si trobaves  algun amic per convidar-lo a jugar a futbol al jardí. Però quan vas tornar i et vaig demanar què havies anat a fer, vas i em dius:

  • He tret 5 euros de la guardiola per anar a fer la porra al Racó.

Era el dia de la final de la Champions  Madrid-Liverpool.

Potser m’hauria de preocupar en lloc de fer-me gràcia però la veritat és que confio bastant en tu (no sé quan durarà) i m’agrada que siguis autònom i decidit. Seus al bar integrat com un home gran comentant la jugada amb la gent del poble.

Món golf: També molts noms relacionats amb el golf s’escolten per casa: Jordan Spieth, Justin Thomas, Jon Rahm o Rory Mcilroy… Parleu entre vosaltres i m’agrada veure la complicitat que teniu, tot i que també em suposi moltes estones de golf a la tele (almenys no fan el soroll de relliscar sobre el parquet que tan em costa  del bàsquet).

Segueixes cantant reggaeton o alguna cosa semblant al rap amb un posat de despenjat i “seseando”. Els títols cada vegada són pitjors i els continguts també:  “Dura”, “Amorfoda” o “Soy peor” són alguns dels teus hits.

La geografia, passió que comparteixes amb l’abuelo o el Ramón monitor de menjador. Col.lecciones  noms de països, ciutats, rius i muntanyes i t’agrada planificar tots els viatges que t’agradaria fer a la vida per conèixer monuments, volcans, edificis o paisatges.

Però entre el teu parlar que barreja ja paraules com “Què fots!”, “L’Anna em vacil.la, és una vacil.lona!”… encara escolto des de la teva habitació:

  • Mare, em puges a fer una visita?

I parlem, i m’expliques sobretot la lectura que acabes de fer del llibre “Contes de Bona nit per nenes rebels” que ha aconseguit que t’enganxis a llegir, tu sol sota la llum de la llanterna. I darrera les biografies d’aquestes dones valentes de tots els temps, em preguntes què volen dir paraules noves:

  • Què vol dir A.C (nascuda el 670 a.c)?
  • I cooperant, neurocientífica, activista, aeronàutica…?

L’altre dia, havies de recomenar a l’escola alguna lectura que t’hagués agradat  i vas explicar l’ última nena rebel que t’havia cridat l’atenció: la Nefertiti.

Es veu que va donar per parlar tota una hora a  classe d’Egipte i vas tornar entusiasmat amb els faraons, Tutankamon, el Nil i les piràmides. I, naturalment vas afegir Egipte als teus viatges planificats per la vida.

Espero Guim poder-te acompanyar en algun dels teus viatges i que en facis molts d’altres sense mi. Amb l’entusiasme que ho vius tot segur que sabràs encomanar al llarg de la vida a molta gent perquè t’hi acompanyi.

Felicitats guapo!

Read Full Post »