La regla; sí, la regla.
La regla de la que parlem una mica amb les dones i poc amb els homes, en general.
La regla que jo tinc la sort que em duri 4 dies, però que tinc amigues i companyes que la pateixen 7 dies o més. Això suposa 84 dies l’any i uns 3.108 dies a la vida= 8 anys i mig de regla al llarg de la vida.
I viure amb la regla no és el mateix que sense.
La regla que a mi (per sort, de nou) em suposa pocs mals físics, però que conec noies que pateixen d’un mal paralitzant. I que amb aquest dolor limitador es mouen pel món i treballen (clar!) perquè el “mal de regla” no dóna febre ni és un virus reconegut.
La regla que et canvia l’humor perquè tens les hormones a tope (aquest símptoma el tinc en escreix). I plores més i tens uns “ramalassus” de mala llet repentins. I quan la teva parella et diu (després del ramalassu):
- Que t’ha de venir la regla?
Et senta a “cuernu” ; perquè llavors penses per dins que sí, que t’ha de venir, però que tens més raó que un sant en tot el que estàs cridant, reivindicant, plorant…
La regla que et condiciona si has d’estar en un concert amb lavabos portàtils d’aquells que mai va la cadena (o sense lavabos); que et fa llevar a la nit perquè el tàmpax o la compresa no dóna per més i que en alguna ocasió, probablement, ha travessat totes les capes de roba que duies.
La regla que segurament ha estat motiu d’alegria quan paties per estar embarassada sent massa jove o massa gran o amb massa fills o perquè simplement no en volies.
La regla que moltes vegades ha estat motiu de tristesa quan ha aparegut perquè volia dir que no estaves embarassada i ho desitjaves més que res. La regla que ha fet plorar a milions de dones moltes vegades.
La sang de la quarentena que ja té “guasa” la cosa. Te n’has lliurat nou mesos (suportant altres incomiditats físiques i un part) i ella torna multiplicada per nou. No fos cas que et salvessis d’alguna.
L’absència de regla que a vegades és per motius mèdics no desitjats, de dones que la rebrien amb alegria.
I després de conviure amb ella tants anys, es veu que quan es retira t’ho fa pagar car amb quilos de més i uns “sufocus” heavys.
En fi, que va per totes les dones del món. En especial per les que ara mateix lluiten per no veure-la en nou mesos i per les que pateixes aquests dolors cada mes.
Que no sempre és fàcil ni ens sentim tan flamenques com a l’anunci.
paraulespetites.wordpress.com 