Avui fas 5 anys i passes per un moment dolcíssim que m’agradaria capturar.
En els anys que porto fent de mestra, he pogut comprovar que els nens passen temporades de “subidón” i temporades de més “bajón” o més planes; com nosaltres, els grans.
Hi ha èpoques, o fins i tot cursos sencers, en els que estan motívadíssims, aprenen més ràpid, estan de més bon humor, es relacionen millor.
A P3 això acostuma a ser força observable. Veure nens que a principi de curs se t’arrapen a la cama per no perdre’t de vista i que de cop i volta creixen, s’atreveixen, canvien, aixequen la veu per fer-se escoltar…
Aquests darrers mesos et veig atrevida, sense vergonya, contenta. Passes un moment “subidón” i el disfrutem amb tu. Tot et fa il.lusió, ets carinyosa amb tothom i sembla no preocupar-te gaire res (menys que les trenes i les cues quedin exactament com vols i coses de l’estil) El pare sempre diu “aquesta nena és feliç”, i té raó. T’admiro per això, perquè jo sempre he “sigut” més de menjar-me l’olla.
Balles deixant-te portar per la música i t’agrada fins i tot que et mirin!. T’admiro també per aquest exhibicionisme que em resulta tan llunyà. Ets capaç de passejar-te pel poble disfressada amb perruca amb la mateixa valentia que l’Alaska (A quién le importa lo que yo haga).
Em fa por que acabis convertint-te amb una youtuber que faci vídeos tan horribles com els que t’agrada mirar. Sort que ho compenses amb llargues estones de dibuixar coses precioses, de disfressar-te, de jugar a nines i cuinar.
El teu dibuix de les dues besàvies (Tula i Nona) prenent el sol als seus 91!
Amb tu Anna m’he rendit. M’he deixat portar per tu. La meva idea era vestir-te pràcticament sempre de color gris, no deixar-te pintar mail les ungles fins que fossis gran, evitar les princeses tontes que només llueixen vestits empurpurinats i que no portessis bikini fins que tinguessis tetes. Però has arribat tu per trencar els meus esquemes i penso que si hi ha coses cursis que t’encanten te les puc acostar una mica.
Així que avui, t’he recollit a patinatge i t’he vist “disfrutar” d’una coreografia i t’he fet el regal més lleig que he fet a la meva vida: una disfressa de sirena rosa de licra amb “piedra preciosa” incorporada a la part de dalt d’un sostén del mateix estampat d’escates i, s’ha de reconèixer que t’he vist una cara radiant tot el dia.
A veure si tu aconsegueixes que em pinti les ungles de les mans per primer cop a la vida i jo rebaixo una mica el teu grau d’horterisme.
Feliços 5!
T’estimo Nusquerri
paraulespetites.wordpress.com 