- Què fas aquest pont?
- Em quedo a casa
A vegades desitgem moure’ns lluny de casa, veure coses noves, desconnectar dels nostres espais habituals.
Altres, necessitem, almenys jo, relax, vida lenta, casa i coses properes.
Sense planificacions prèvies, m’he deixat portar per un cap de setmana envoltada de gent i espais comuns que m’han ofert el que necessitava i més.
Una Castanyada a casa amb amics i nens. Uns nens que s’autogestionen ja bastant sols i ens deixen espai als grans. No sé què em va agafar per celebrar la Castanyada com si no hi hagués demà; amb moniatos i tot!
Un passeig entre bassals i fulles grogues.
Unes tardes a la plaça al voltant de la foguera: cervesa, conversa i balls.
Sopars els quatre, sopars amb amics i sobretaules amb nens autogestionats (Maria i Marta, potser els hauríem de lligar més curt?).
Una tarda de panellets amb nens i conversa amb mares.
Quatre matins sense despertador que em corroboren que les meves hores de son més dolç són al matí.
Esmorzars llargs de cafès llargs.
Veure com el meu pare dibuixa amb l’Anna i juga al jardí amb el Guim.
Un matí al Mercat de Vic amb la mare i la meva filla. Comprant flors de molt volum complicades de passejar però que després omplen la casa.
Dinar rap arrebossat de la meva mare.
Cuinar amb l’Oriol.
Reconèixer a Casiopea en un planetari inflable.
Començar un llibre nou.
Preparar coses de l’escola, amb tranquil.litat. Aquelles coses que fa dies que vols fer i no trobes el moment.
Veure “The good wife”.
Allargar una nit amb la Clara i l’Anna.
Anar al bosc amb el Guim i emocionar-nos molt al trobar rossinyols i rovellons. Vibrar amb ell escalant per llocs impossibles.
Veure “Matilda”amb els nens “escarxofats” al sofà menjant “palomitas”.
I acabar aquests dies en un estat zen que sé que em durarà ben poc però que ajuda a agafar “carrerilla”.
paraulespetites.wordpress.com 