La Nona

La vida de l’àvia no ha estat un camí de roses. No va tenir les coses fàcils de nena. Va ser una feliç dona casada que començava una vida nova amb il.lusió; però li va durar poc, massa poc. Va ser una “madre coraje”, una mare valenta que va criar sola al seu fill i ho va fer molt bé, proporcionant-nos un marit, un pare, un avi, un amic fantàstic,  llest, carinyós i íntegre.

Has estat una treballadora entregada i eficient tota la vida. La gent que t’envoltava ha recordat tots aquests anys la teva professionalitat, la teva elegancia i el teu somriure.

Has estat una àvia generosa. Les teves nétes ens emportem matins de diumenge al Passeig Sant Joan i tardes de circ. Ens emportem el record de comprovar setmana rere semana que ens havies comprat tots els nostres capritxos: les galetes de vainilla i xocolata, la nata gelada… els espaguetis amb gambes que xalaven a la Bolis, la paella de peix sense rival. A través de les delícies culinàries ens deies, també, que ens estimaves.

Ens emportem les visites tendres i les converses manu a manu dels últims temps. Quan amb les mans agafades ens explicaves coses d’abans que ens agradava conèixer.

I el teu paper de besàvia, pel que et vas, fins i tot, inventar un nom: La Nona. No t’agradava que et poguéssin dir “besàvia” i vas trobar que, tot i no ser italiana, et podies permetre batejar-te com et donés la gana, ben fet. Així que, aquests últims 10 anys, has estat per a tots, la Nona. Una besàvia moderna que enviava whatsapps i buscaba informació amb l’Ipad. Que encara ha jugat a cartes amb el Guim i l’Anna i ha compartit amb ells la caixa de colors per a pintar mandales.

A vegades comentaves, que si existía una altra vida després d’aquesta, esperaves que te’n toqués una de més fàcil. Si existeix, així ho desitjo, però nosaltres t’agraïm que hagis viscut aquesta, hagis estat un motor i ens hagis donat la vida a nosaltres.

Admirem la teva enteresa i la teva fortalesa. Podies amb tot. Tant de bo aquest gen teu ens corri per les venes.

Gràcies per tot àvia. T’estimem molt i no t’oblidarem.

 

Read Full Post »

10 anys de paraules

Avui fas 10 anys. Ufff 10!

Noto que estàs creixent molt ràpid i que probablement els nostres ponts de paraules seran diferents.

En els teus primers anys de vida cada any guanyava paraules teves. Cada vegada eres més capaç d’explicar coses i me les volies explicar “largo y tendido”.

Susposo que ara, els propers anys, cada vegada em trobaràs més pesada i m’explicaràs  amb menys paraules com et sents, què t’ha passat aquell dia, què et preocupa o què et fa somriure. Potser a vegades endevinaré les paraules que calles i altres no pillaré el que passa pel teu cap i et guardes per a tu.

Segurament dirigiràs més paraules als amics (com és natural) amb els que cada vegada passes més estones.

Els 10 t’obren les portes de noves paraules:

• Puc jugar a la Nintendo? Segurament serà una frase repetida en bucle (amb el següent regateig).
• Quedem a l’Skate Park? (ja tens l’espai de trobada acorde amb la teva edat, que trobo que ja té moltes connotacions adolescents).

Tot això, mentre ingereixes pipes a la velocitat de la llum amb un aire desmenjat i dius sota la meva sorpresa frases com:

• Avui el cabell m’ha quedat molt bé.

Tot i que et vegi a les portes d’una nova etapa, buscaré com boja moments parlats amb tu. Com quan l’altre dia vas tornar de colònies i et vas deixar “acurrucar” per mi mentre m’explicaves amb tot detall les anècdotes de l’aventura. Com quan mengem pipes junts veient algun capítol que a tu et fa riure a “carcajades” i a mi em deixa indiferent (però et veig riure), com quan anem en cotxe sols (pilot i copilot, que ho agraeixo molt) i t’intento arrancar coses teves, com quan el pare no hi és i vens a dormir amb mi i parlem i mirem junts alguna sèrie de grans.

Les meves paraules, però, si que no te les estalviaràs, encara que t’entrin per una orella i et surtin per l’altra, encara que em repeteixi, encara que em trobis un plom; perquè sé que algunes te les he de dir i, les altres, t’agraden, encara que a vegades facis veure que no:

“Has fet la bossa de bàsquet?”, “Encara no has desfet la bossa de bàsquet?”, “Algú m’ajuda a parar la taula?”, “T’estimo Guim”, “Et pots anar a dutxar!!!”, “Pots posar el teu plat al rentaplats?”, “Què llegeixes?”, “Que t’he dit que no menges més merdes fins a l’hora de sopar!”, “A dormir ja!”, “Anem a comprar pipes?”, “T’estimo Guimitus”, “M’acompanyes a la plaça?”, ” T’agrada aquest llibre?”, “Deixa de molestar a la teva germana!”, ” A les 7:30 a casa”, “M’ajudes?”, “Vols que t’ajudi?”, “T’has rentat les mans?”, “Vols fer un rummikub?”, “Quina ha sigut l’estrella del dia? I la punxa?”, “T’estimo”.

Ets un 10. 

 

 

 

 

 

Read Full Post »