Fins fa un parell d’anys, una persona positiva era algú que veia el got mig ple, que sabia buscar solucions i trobar sortides, que tenia un filtre de colors davant la vida.
Actualment, si escoltem “la tal és positiva” ja sabem que l’adjectiu fa referència a la COVID. Ser positiu avui en dia és tenir el virus.
Si ets positiva però, va bé ser positiva.
Nosaltres havíem planejat un viatge a Irlanda per Nadal que ja vam desfer amb les últimes restriccions del desembre. Vam seguir exercint el positivisme i vam decidir canviar de destí per un més proper a Astúries. Un viatge en cotxe que no implicaria PCR ni fronteres.
Llavors, vam anar caient un darrere l’altre. Els quatre. Positius en bloc vam seguir valorant el fet d’estar junts, a casa, de fer relax. Llegirem, escriurem, veurem pel.lis de Nadal amb l’Anna en bucle, jugarem a jocs de taula…
I aquí estem, a estones a la glòria i a estones cagant-nos en tot.
Intentant buscar les coses positives que ens aporta la COVID diria que una és la generositat de la gent. Amigues que s’acosten a portar-te detalls, família que et va a comprar el que necessites, missatges d’ànim i oferiments.
Aquest virus també ens està dient “no facis plans”, “improvisa”, “agafa’t a les oportunitats”, “gaudeix el moment”. Jo no acabo d’escarmentar amb això de deixar de planificar. Encara no estic al nivell del poema de la Sònia Moll:
“Hem desaprès a imaginar futurs.
Com sortirem d’aquesta espera d’hivern callada i lenta?”
El fi d’any passat confiàvem en un canvi, en treure mascaretes, en unes vacunes infal·libles, en acurtar distàncies i trencar grups bombolla. Aquest any jo ja ni ho somnio.
Alguna cosa si que l’he apresa. Que hi ha coses que no podem controlar. Que cadascú té una sensibilitat diferent i que les hem d’escoltar i respectar totes, que els camins són llargs.
En fi, intentaré ser positiva sempre que pugui, girar la truita, buscar riures, posar il·lusió, fer ploure purpurina…però, no sempre.
paraulespetites.wordpress.com 