A vegades m’entretinc pensant coses tan absurdes com aquesta.
Penso que qui va crear la Terra no podia ser un sol ésser. Havien de ser mínim dos. Si tens el poder de crear la natura i tot el món animal has de poder compartir el moment de veure en acció l’ ”ornitorrinco”. Quina gràcia té tanta decisió si no la pots compartir!
Crec que devien començar pels mars i les muntanyes. Els trobo ben pensats. És temptador crear una superfície tan plena d’aigua, muntanyes de més de vuit mil metres, volcans que escupen foc, icebergs. El tema caduc i perenne se’l podien haver estalviat, ens hagués salvat d’un tema d’estudi pesadet a moltes generacions.
En fi, un cop inventats els paisatges, trobo que es van entretenir molt, potser massa, amb la fauna.
Dels primers a existir endevino que devia ser el cavall. Elegant, amb crinera, amb possibilitat de galopar, útil pel desplaçament. Potser després va venir la vaca pel tema de la llet i la carn.
En un moment de gana devien dissenyar el porc. Ben bé amb l’objectiu de servir d’aliment. El fet de fer-lo rosa devia ser el “colofón” final juntament amb la cua cargolada.
Es devien animar amb la zebra (va! com el d’abans però en baix i de ratlles blanques i negres!), amb l’ós panda atrapat a menjar bambú, amb la girafa una mica més llarg, va deixa’m fer el coll una mica més llarg! Fins els arbres!)
Amb alguna espècie van ser esplèndids/es, com el gos. Vinga races i tamanys i pèls. Tot entra dins el sac, un “chihuahua” raquític i un husky siberià poden ser el mateix animal?
Quan van arribar al gat van ser més escuets.
Entenc també l’impuls de dedicar-se a les aus un cop tens un cel dibuixat. Ocells de colors, àguiles amb ales immenses, mussols nocturns, gavines marítimes. Ja devien anar animats/des quan van llançar-se al flamenc, de nou rosat, i aguantant-se sobre una pota; i ja no diguem amb les cotorres (un punt per putejar sí que s’amaga aquí darrere).
El primer animal marí estic convençuda que va ser el dofí. Llis, saltarí, es veu que llestíssim, elegant de nou; amb aquell forat que fa angunieta però bonic.
Potser després uns coralls, els peixos tropicals, les orques, i uns vulgars lluços i llenguados per ser menjats. Ho podrien haver deixat aquí. Però no! Pobres cavallets de mar, tant estranys amb aquell desplaçament vertical; els crancs condemnats a caminar enrere, els musclos enganxats a les roques. Entenc l’invent del peix espasa, del peix martell, de les ostres però van anar al límit, van arribar al “percebe”. L’invent del “percebe” ja els devia enganxar fumats/des. Imagino com a moment de “rizar el rizo”:
-I que sigui comestible!
-Els humans no s’atreviran!
-Tu espera…
I per acabar els insectes i similars. No caaaal. Mira, alguna papallona acolorida vale. Que per cert, podien ser directament papallones; aquell procés de cuc i crisàl.lide és dur de presenciar en una caixa de sabates que fa por obrir per si hi ha alguna nova papallona gris.
Les abelles pel tema mel tampoc eren una primera necessitat, es veu que pol·linitzen i tal, potser tenen raó de ser per gaudir d’un paisatge primaveral; però tanta formiga, mosca i mosquit, cuc…
En fi, que a vegades m’entretinc pensant coses tant absurdes com aquesta i m’atreveixo, fins i tot, a pensar que la meva teoria pot interessar a algú.
paraulespetites.wordpress.com 