Un any més, he participat amb l’escola al projecte d’Art i escola que impulsa el centre d’Arts contemporànies de Vic.
https://www.artiescola.cat/ca/
Cada any es proposa un tema: refugi, caos, ficció, tabú, buit… i des de cada escola que hi participa s’inicia un projecte que ens porta a llocs diferents .
Aquest any era “La Cura”. Les primeres setmanes vam generar idees sobre la cura, què els suggeria…Van sorgir moltes visions: la cura dels malalts, dels animals, la família…
Un dia vaig explicar un conte que es deia “Amables” per obrir el meló de com ens tractàvem entre nosaltres.
Ells/es mateixos/es, després de parlar sobre el conte, van veure la necessitat de treballar el fet tractar-se amb cura entre ells/es. Es cridaven, deixaven a nens de banda, a vegades es feien mal…
Van decidir que “registraríem” els moments de cura i també els de no cura, partint d’una proposta semblant del mateix conte amb el fet de ser amables. Vam acordar fer-ho amb boles de paper de seda. Quan algú detectés un moment de cura posaríem una bola d’algun color en un pot de vidre ; quan fos un moment de no cura introduiriem en un pot diferent una bola de paper negre.
Al principi, desitjosos de comptabilitzar moments de cura, provocaven escenes protagonitzades per ells/es mateixos; així doncs, vam acrodar que els moments de cura a registrar no podien ser propis.
Al llarg de dos trimestres, hem anat omplint els pots. Els moments de cura els hem anat plasmant en un mòbil de fotos. Si no havíem estat a temps d’immortalitzar l’escena la recreàvem i era bonic veure com la representaven, contents d’haver compartit un moment de cura:
-Com estàveu quan treballàveu tan bé junts?
La cosa ha anat renyida. Ha servit per prendre’n consciència, per reflexionar, per tenir present la cura entre nosaltres i esforçar-nos en millorar.
Enmig de tot aquest procés va venir a visitar-nos la meva germana Maria, artista plena d’idees. Va proposar als alumnes fer un autorretrat de materials.
Ens va portar cotó, esponges, agulles, plastilina de colors, aigua, fang, pedres, fulles… Primer entre tots/es vam decidir quin atribut li otorgàvem a cada element: les pedres volien dir fortalesa, les esponges si érem carinyosos, les agulles si teníem ràbia…i cadascú va fer el seu autorretrat tenint en compte la seva manera de ser. Això ens ajudaria i fer un treball d’autoconeixent i proposar-nos algun punt de millora.
En aquest punt va sorgir la necessitat de millorar com a grup en l’aspecte de la cura. Cadascú, va plantejar-se un compromís. Aquest propòsit de millora personal havia d’ajudar a la cura del grup.
El vam escriure en un etiqueta i la vam penjar d’una ampolleta on havíem ficat la foto dels nostre autorretrat.
Per acabar el nostre pot personal de cura, vam representar plàsticament el nostre propòsit sobre el tap. Aquest va ser d’aquells moments de mestra en els que et meravelles de la creativitat dels infants. Com representes el fet de “saber esperar-me”, d’ “explicar més el que em passa quan necessito ajuda a la mestra” de ” no deixar de banda quan juguem”? Doncs per a ells va ser un repte senzill.
Per finalitzar el projecte, ens vam autoavaluar. Havíem aconseguit el nostre propòsit? Si ho havíem millorat molt ens posàvem una bola gran, si era mig mig, una bola de fusta mitjana i si no havíem avançat ens deixàvem la boleta petita.
Vam anar a les jornades d’Art i Escola a la UVIC a presentar l’experiència i a escoltar les d’altres escoles.
Ha estat un camí bonic. Gràcies Lídia i Bolis per compartir-lo amb mi i fer-lo créixer.
Els nens i nenes de primer encara es barallen, es falten al respecte, es diuen coses lletges…com es normal. Però crec que han agafat consciència de què es tractar-se amb cura, s’han implicat en un propòsit de grup i amb un compromís personal, s’han parat a pensar amb els seus punts forts i els seus punts febles; han crescut i han fet avançar aquesta aventura.
paraulespetites.wordpress.com 