la capa garriguenca

El curs que ve canvio d’escola després d’estar quatre cursos a la mateixa. Mai havia estat més d’un curs en una escola ni en cap feina. Al principi eren substitucions curtes, després llargues, després places provisonals … fins a quedar-me quatre anys fixe en un centre.

Quatre anys donen per molt i sobretot aquests quatre anys. El meu fill va anar creixent dins meu en els passadissos d’aquesta escola (segur que se n’ha emportat una miqueta en un raconet del seu cervell) i m’he casat i m’han sortit canes. I he vist com també altres companys s’enamoraven, es casaven, anàven a viure en parella i algunes, també, eren mares. Hem crescut en bloc, d’alguna manera.

I vaig començar amb un grup de nens espectants d’entrar a l’aula de P-4 amb una mestra que no coneixien i que l’any que ve ja faran tercer. I vaig tenir uns nens fent segon que veia de petits al pati d’infantil i que ja faran quart. I aquest curs l’he compartit amb un grup espavilat de P-5 que recordo plorosos a l’iniciar els primers dies a l’escola dels grans a P-3.

Cada curs em fa pena despedir-me dels meus alumnes, i aquest curs, si cap, una mica més perquè no els seguiré veient a través de la valla del pati de primària. Han estat els teus nens aquest any, has vetllat per ells, els has mimat, els has renyat, els has vist avançar i deixar-se anar, t’han fet riure i t’han tingut de referència. Durant aquell curs has estat significativa a les seves vides i ells ho han estat a la teva. Ja saps, perquè els anys t’ho han anat ensenyant, que el curs que ve tindràs uns altres nens amb els que t’implicaràs igual i ja no pensaràs tant en aquests, ni ells en tu, però el moment de posar fi a aquesta relació a mi sempre em costa.

Me n’ emporto moltes coses d’aquesta escola:  la metodologia dels racons, el treball de  filosofia, he après a ballar hip-hop, moltes coses de goril.les, dinosaures i papallones, unes experiències xules de les jornades culturals, conèixer els racons de la Garriga … però sobretot me n’emporto uns anys d’anar contenta a treballar, d’anar-me estimant  uns companys, de sentir-me a gust en un lloc amb l’agradable sensació que donen les coses conegudes.

Jo sempre m’imagino que cada moment important de la vida, cada etapa, ens afegeix com una mena de capa d’experiència. Com si fóssim una d’aquelles ampolletes (lletgetes, per cert) plenes de capes de sorra de colors. Doncs aquesta capa garriguenca serà una capa significant dins la meva ampolla.