Avui hem fet racons de joc a l’aula de psicomotricitat. Com que estem treballant els oficis, he muntat:
– Una botiga de sabates amb sabates de veritat que tenim per disfressar-se, caixes de sabates per embolicar-les, caixa enregistradora, cadires per provar-se …
– Una botiga de joguines amb joguines de la classe, papers per embolicar, cel.lo (el que més els agrada) i caixa enregistradora.
– Un taller d’inventors amb fustes, eines, peces de construcció …
Els nens jugaven lliurement. Alguns passaven per tot arreu, la majoria volien vendre i costava trobar compradors, algun nen s’ha passat l’estona construïnt i construïnt invents sense trepitjar les botigues, alguna nena només despatxava i guardava el negoci com si li anés el pa dels seus fills.
En un moment donat he anat a comprar a la botiga de joguines. El G. i jo érem els clients. L’A. i la M., les dependentes, portaven estona embolicant-nos la nostra compra amb cel.lo i més cel.lo. Li dic al G.
– Són lents en aquesta botiga eh?
I em diu, paraules textuals, mostrant-me uns bitllets de paper d’euros:
– Sí, em sembla que me’n vaig a gastar els calés a un altre lloc.
I, decidit, ha anat a la sabateria i se’ls ha polit amb unes botes de taló liles fins als genolls.
paraulespetites.wordpress.com 
Jajajajajaja!
Jo si que estava farta d’esperar!! Pero d’esperar el teu nou post!
Un peto!